L’escola, el dia 26
Els germans Grimm, Lluís Jacob i Guillem Carles, filòlegs savis del s. XIX, van aplegar un recull de rondalles que, després, el mestre Carles Riba va traduir perquè en gaudírem, de les rondalles i de la llengua: no sé si l’escola serà ara mateix prou bona com per ensenyar tanta llengua, com el poeta apunta que han de dominar els alumnes de primària. És una llàstima que d’aquestes versions dels contes infantils, traduïdes pels grans mestres, se’n troben en comptagotesm d’amagat o en un catau de llibres que, de tanta pols i teranyina, hom fugiria com d’un gos rabiós.
“Un cavall s’havia fet vell i ja no servia (!) i l’amo decidí de no donar-li més de menjar, com que ja no l’havia de menester, l’envià fora, al camp ras. Però si el cavall es mostrava encara tan fort que li portava un lleó, doncs… El cavall va cercar-hi un poc d’aixopluc, i rodant amb el cap cot, trobà una guineu. El cavall explicà que, com que ja no llaurava dret, malgrat els anys en el servei de l’amo, aquest l’havia tret. Sense cap consol?, demanà la guineu, i el cavall diu que el consol era dolent: un treball herculià, tot i que ell mateix sabia que no hi abastava… »
D’expressions genuïnes de llengua, de maneres de dir, d’explicar una mena de faula entre animals, Carles Riba, i supose que els germans filòlegs, en feien una lliço a cada pàgina, a cada línia de text, que poster perdem cada dia d’escola, si els mestres continuem fent el ruc, i enverinem què diem i com a cada activitat i en cada jorn.
Per exemple: tenia el seu catau no gaire lluny, podràs fer un àpat gras, regalar-te a pleret, el consell va plaure al lleó, ho garrotà tot plegat tan fort, que poc aconseguiria deseixir-se’n…
«En veure això, els mestres entraren en raó, i digueren:
—Xiquets, quedeu-vos a aprendre llengua, que a partir d’ara estareu bé!
I els xiquets van aprendre llengua a cor que vols fins que van acabar l’escola.»
RONDALLES DE GRIMM, il·lustrades per Arthur Rackham, traduïdes pel poeta Carles Riba
edició de l’editorial Juventud, carrer Provenza, 101, Barcelona, 1965