L’escola, el dia 12
“Arrape els records com qui arrapa la terra dels avis, fins que aplegue a les portes del regne agredolç de la infantesa.
“EL POBLE. La mar vivia en una badia molt gran. Un dels cantons d’aquella badia que era la casa de la mar s’anomenava la Punta de l’Albir i l’altre cantó el Morro de Toix, i cap al racó de l’Olla suraven els crestallets de l’Illeta i de l’Illot.”
He començat a llegir a classe, en veu alta, Carmelina, la Matèria de Bretanya, i hem escrit unes quantes frases: arrapar els records, la terra, per arribar a la infantesa… Serà un dels envits del curs, llegir-los Carmelina en veu alta, aquesta joieta de narració sobre el país, com eren els pobles, els costums, la gent, uns anys enrere. Això perquè tinguen també un model de lectura i un model de text bell, clar i lluminós. Amb els anys, aquests detalls m’omplin més que no els textos moderns, més contundents o agressius, però més desorientats, infinitament menys genuins. Supose que n’hi ha moltes excepcions, com en tot, però ara mateix de la vinetna de llibres que tinc a la taula de mestre, tret d’un parrel d’assajos més mdoerns, la resta peguen en textos o propostes del segle XX.
MATÈRIA DE BRETANYA, Carmelina Sànchez Cutillas, editorial 3i4 (jo us propose, pares, que compreu el llibre i que cada nit llegiu als fills una pàgina o dues. Ho gaudireu sens dubte, pares i fills plegats).
Dels llibres de la taula del mestre en parlarem un altre dia…
Per tancar el dia hem llegit un dels poemes del Mural, he triat del volum III, un que semblava un cant cerimonial, també de referència a la inganetsa dels nostres pobles, als carrers agranats, a les garbes i al julivert en un pitxer…
De Burjassot i de Godella vénen
Dones plorant, i, en arribar a Elx,
No poden més i de tristesa criden
I arrapen, brusques, les parets del temple.
Oh Mare nostra i esperança nostra!
Alfàbregues de Bétera, carrers
Agranats i arruixats, mirar qui passa,
Garbes de nards i maedéus d’agost!
Canyars de ciris, confiança nostra,
Socarrats de Paterna, casa d’or,
Anell d’aigua, regina pecatorum.
Herba d’olives, per la brisa rams,
Un consueta d’estupor i llànties,
El julivert en el pitxer amb aigua.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
—mestre, n’hi ha deures?
—només la lectura, llegiu-vos aquests versos.