Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Les retallades encobreixen les furtaes.

Aprovar de fer retallades als treballadors, furtar-los pagues, pujar-los l’IVA i l’IRPF, fer-nos pagar receptes, són l’excusa perfecta perquè el pp continue donant els diners als amigots, i perdonant-los els veritables forats que han provocat, banquers, polítics, familiars, executius i una xarxia de monyicots que es pensaven rics, llestos i famosos.

Ara que ells ho han vist, que no eren llestos, sinó que en realitat són el cul de la filera intel·lectual europea, per més idiotes se la llepen sols, no tenen vergonya de decidir contra tots, sense que els seus més importants no queden malparats.

En canvi, una mentida grossa i unes poques accions pocavergonya: el rei i el seu fill es retallaran un pecentatge, paregut al dels treballadors: vítol. S’ha de ser filldeputa, premsa i protagonistes, per esbombar això com un regalet borbó a la solidaritat: com estem de fotuts the borbons, ens solidaritzem amb el poble paleto: fot-los gràcia #andreafabra. Ja poden retallar, els refillets, si cobren dotze milions d’euros l’any, els canalles. A més que ho tenen tot de franc, viatjots, menges i putes. Gairebé igual que la resta de treballadors que hui eren al carrer: no sabem si l’acció és per anar enregistrant més material per a les causes perdudes.

Ara, uns altres no es queden curts, dels pastissots que es foten: telefònica, que ja paga a Zaplana una milionada per no fer res, ara pagarà més diners encara al gendre del rei, i se n’encarregarà de les cases, l’escorta, els viatges i, de segur, que de les putes també. Això ve de família, com el llebrer.

El refillet d’en Camps, no es quedarà curt en l’assessorament, també li busquen una empreseta grossa perquè puguen pagar-li un cabàs de diners en canvi de silencis. Ara, abans d’anar-se’n, el desgraciat, va signar a posta un contracte contra els valencians i en favor d’aquell putot d’eclestone: quaranta milions et donarem els valencians, si no fan fórmula1, bernie, ves si som llest i la sé llepar.

Montoro, que és un macarra, malgrat que ara l’Homs se’n desdiu, perquè els de CiU es caguen més prompte que no mengen, assegura que no podrà pagar els serveis públics, però ens gastarem molts diners per convertir madrit en seu olímpica, en canvi d’eliminar hospitas i escoles. Li riurem les gràcies a Fabra pare, pare d’aquella idiota que vol que ens fotem sempre, i li pagarem aquella lletjor de monyicot amb els falcons, els conills i el director, més de tres-cents mils euros anuals per vigilar un avió de paper d’alumini. I encara pagarem els trens per anar de valència a madrit en el mateix temps que es triga per anar de picanya a bétera en metro.

Encara no han dit quants diners han furtat de les empreses públiques valencianes, vint anys en mans del pp, la majoria en mans dels jutges, en canvi de dir quants milions s’estalviaran si passem pel garrot els treballadors.

Amb les manifestacions no n’hi ha prou, les manifestacions no frenen la pocavergonya. Calen altres accions, perquè ells sí que utilitzen la contundència, la força i la repressió, per deixar-nos escurats, baldats, muts.

I les balances fiscals, que tampoc no pensen publicar què paguem en canvi de les seues destrelades? Què ens costa de mantenir tot allò d’espana en canvi que ens posen contra la paret i l’amenaça constant?

Quants anys fa que ens furten, els valencians del pp, els espanols del pp, als valencians que sempre paguem, siguem o no votants del pp?

Ahir, les corts espanoles han legalitzat de robar als treballadors. El lladrocini ja és legal. Així que creminals, ells els primers. Això és, que tenim les mans lliures per respondre contra les furtaes, encara que siguen legals.

 



  1. suor i sang i vides aconseguir durant anys, ells s’ho han cruspit en un consell de ministres. Amb la complicitat dels sindicats untats. Tots al carrer i canviem aquests sindicats.
  2. Hi havia una vegada una colla de tòtils a l´Ateneu de Bétera , era de nit, a la fresca, al voltant d´una botella de cazalla i aigua (per fer-se “palometes”) i la conversa entre Durrutis, Federiques, Ciprianos, Nois del Sucre i tants altres anava aixi :
     ” Mai hem estat capaços com a poble de vertebrar-nos, hem perseverat en el model d´una València de “sabuts” i prepotent, un Alacant victimista i un Castelló apart. Mai hem explotat, més que en la retòrica les nostres virtuts, ans al contrari, hem transformat una terra d´emprenedors en un cau de “xupladors de la mamelleta i altres penjois”, perquè aixi es manipula millor la societat. Hem pagat sicaris per a que s´encarregaren de tots aquells que han fet veure “que el rei anava nu”, ens hem carregat tots els serveis públics; el monyo de Consuelo Ciscar o de Carmen Alborch eren més importants que l´IVAM, els vestits de Rita Pavone Barberá, més que la gestió de la ciutat.
    Aixó si, seguim fent bo l´himne i ofrendando nuevas glorias, hem estat els primers en perdre el sistema financer i ser intervinguts, hem marcat el rumb, tristes fites, però era el que calia esperar de nosaltres com a poble, al cap i a la fi som NINOTS i el nostre destí és acabar reduïts a cendra.
    En aixó estem…”

    Post: Per a ser tòtils hi ha un poc de nivell, o no?

    D.- Federica te he dicho que te quiero?
    F.- Un cop després de cada menjà.
    D.- Y sexo …
    F.- Calla home calla …amb la calor que fa,…vols estar quetet amb la maneta
                                                            Au cacau.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent