Ulisses20

Aprofite que m’han convidat a venir a una aula de secundària per explicar-los les onze regles d’en Bill Gates per afrontar la vida real, fins i tot quan encara som a l’institut. Precisament quan som a l’institut, i tenim l’oportunitat de merèixer-nos, de fer-nos respectar, d’aprendre a ser. Com que les huracans adolescents comencen cada colp més prompte, és d’això que se m’ha ocorregut parlar-los. De les grans possibilitats que avui els ofereix l’escola, enmig de tants canvis i oportunitats, de com podem respondre en favor de la intel·ligència, de saber ser en cada situació, siga més o menys complexa, més o menys atractiva. En un primer moment no m’havia agradat el xivarri d’entrada, ni com hi havia disposades les motxilles per terra, en aquella distribució atzarosa del tot li val anar per terra. Ni tampoc com havien tractat els murals principals. Tampoc no em fie del silenci final, i per això els he demanat no tant què pensaven, ni que em descriviren què els havia dit. Demostreu-vos intel·ligents i escriviu una metàfora, que res no és tan senzill com llegir la vida literalment.

En Bill Gates va ser convidat a fer una conferència a joves estudiants del seu institut (n’hi ha qui diu que era en una universitat, però tant se val), i ell va pegar per aquest cantó, de deixar mestres i joves mocats, sense excessos, sense lloes, cru com la vida.
 Les 11 regles Bill Gates per als joves top-consentits.  

Post: quatre dies després, m’arriba això d’en V.