Ulisses20

«Un llibre irònic i cosmopolita, que parla de gent derrotada i fràgil, refugiada en si mateixa, perquè no pot fugir-hi, ni d’ella ni de res…», diu el protagonista de Guerra Victòria Demà en parlar de l’Ulisses de Joyce; igualment, aquesta novel·la també parla de derrotats i de fràgils, de mediocres i caragirats, que després seran aixafats per l’autoodi, una majoria almenys. Aleshores el protagonista retreu a Joyce que haja rebutjat la llengua pròpia per escriure la seua novel·la més gran, com molts valencians hi renuncien, de per vida, a la llengua i al seu país.

Els falangistes tombaran estàtues de poetes, n’assassinaran, els perseguiran fins al segle XXI i encara més enllà. Tombaren l’estàtua de Mistral a València, un nobel de 1904. A Mistral el visità un altre poeta jove, que es trobarà amb Jesús Martorell, i li regalarà un llibre que es perdrà en un vagó de tren. Fuster dirà que Joan Puig i Ferrater serà el novel·lista més important de la primera meitat del segle XX: tot això encara era en temps de l’entusiasme, la república, la revolució, l’anarquisme, aleshores la vida era extremadament fràgil i voluble.

Fenollosa té una formació exquisida en poetes i escriptors i prohoms valencians de la primera meitat del XX, i d’això pouarà trets, vides, experiències per als seus protagonistes, incansables esforçats de l’èpica d’una ciutat que tornava a tenir un bullitori de vides, de revolucions, de focs, d’amors clandestins, de poesia que no arribava a ser universal, però era la nostra, dirà ell:  la ciutat vivia el caos, tot plegat segons l’autor, els artistes, els filòsofs, els polítics, el primer valencianisme, la novel·la passarà pel Grau, pel Cabanyal, per carrer de la Reina, el balneari de les Arenes, sí, una vida ben viva i extraordinària fins que arribarà el colp militar.

-Santa Caterina, carrer de Saragossa, carrer de la Barcella, carrer de l’Almirall, del Tossalet, Cavallers, palau de la Generalitat… la toponímia dels carrers contra la dictadura franquista d’assassins i lladres.