Ulisses20

Demà organitzem la parada per celebrar, des de l’escola, la tradició dels llibres i les roses. Perquè els xiquets agafen el bon hàbit de comprar llibres, perquè aüixen els seus pares a comprar-ne, perquè s’entrenen a triar-ne. A València no és una tradició que haja fet forat, entre més coses que no fan forat ni senyal, per això fa molts anys que alguns llibreters i editors proven d’anar insistint en l’empresa, que n’hi ha que no haurien de morir-se mai.
València inaugura la fira del llibre dijous, però com en edicions passades, els llibres en català que trobarem seran els menys, i de les novetats que avui es presenten a Barcelona, no en veurem gairebé cap; perquè trigaran setmanes a passar l’Ebre.
Amb els llibres valencians que han de pujar a la gran capital passa si fa no fa el mateix. Els esforçats editors valencians, una tria de molt de coratge, pugen cada any a presentar què editem els valencians. Ho vaig explicar en un apunt que, no és casualitat, em portà no pocs retrets. No avancem gaire, en segons què.

A la nostra escola, per exemple, perquè no passe que solament el 20% dels llibres que es vendran demà seran en català, únicament que fem parada de llibres en català. És la nostra tria i la nostra decisió política i comercial. Si en venem cent, són cent en català.
Quina barra, dirà algú, i quin negoci més ruïnós. Bé, potser serà cert. Però, xiquets, és el país que tenim al sud. I al nord, pel que fa a la llengua dominant, no penseu que varia gaire. Demà explicaré l’estadística del primer dia de venda.