L’altra cara de la festa (1)
Dilluns vam començar els dies de festa, tot preparat-nos per als tres dies de festa major, la maedéu sant roc i el gos; segons el DIEC, el conjunt de solemnitats amb què una ciutat, vila, o llogaret celebra el seu sant patró o commemora l’esdeveniment més important de la seva història o tradició. El primer dia de festes, els homes que fan de majorals, són presentats a l’escenari. Hom diu que cadascú havia triat una música, uns breus d’una cançó o tonada, per pujar a l’escenari davant el poble. Els majorals, com els macips d’arenys, segons la comparació que em va fer de la festa a tots dos pobles Gustau Navarro, són els encarregats de l’organització festiva del poble, ben antigament, aquests joves se n’encarregaven de les feines col·lectives més dures, segons alguns estudis que comparaven els festers d’ara amb aquells esforçats capaços de fer netes les cases on hi havia morts per la pesta, per exemple. Són dies de festa ara, a Bétera, i això vol dir deixar anar el temps més lliure i joiós, festívol, amb dinars, balls i tradicions que ens faran més goig o menys, però que ajuden a tancar l’any del treball, si hom ho fa coincidir amb les vacances d’estiu. A Bétera, els festers són homes exclusivament, encara, malgrat un intent de canvi fa més de trenta anys que no va prosperar —va provocar una oposició de ferro i amenaça que va ser en el punt de traure el sant crist gros franquista—, no només no prosperà el canvi, que tampoc no s’ha provat de nou, ni en democràcia, ves si l’amenaça va ser minsa. Malgrat que moltes coses han canviat al món, moltíssimes, i trobes canvis importants en festes majors de moros i cristians arreu, colles d’homes i de dones, o muixerangues a algemesí i a valència…, a Bétera, aquest tòpic masculí és indestructible: només els homes poden fer de festers. I elles?, ah, elles, les obreres, fadrines i casades, doncs de bracet, amunt i avall, passejades, mudades, esbeltes, belles sempre… Per cert, sobre les músiques triades pels homes festers, els majorals, el primer dia de la presentació, cap ni un no va destriar una música nostra, del país vull dir. Cap ni un. Allò que dèiem, indestructibles, immòbils, de vegades pets de vegades riallers. Si som de festa…