l’Aljama de Bétera: un bolero excels
bolero: 1. Dansa popular que d’Andalusia s’ha importat i aclimatat a Catalunya, València i les Balears; es mena en compàs ternari i requereix molta de gràcia en els moviments dels balladors…
Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
Vicent Andrés Estellés
Vicent Montesinos va dir que l’adjectiu “brillant” havia fet curt amb l’Aljama, després de l’espectacle “VersiBall”. Que no els feia suficient justícia. Tenia raó: el conjunt va ser extraordinari, digne dels millors teatres valencians (Raquel Ricart proposa de portar-lo itinerant si n’hi ha programadors culturals que no són gasius ni estrets). Particularment el bolero d’entrada i, sobretot, el bolero final, amb dues versions escenogràfiques ben diferents, amb coreografies també diferents, mereixien el nostre adjectiu d’excelsos. Per cert, l’un ja el teniu penjat ací en youtube, i la bellesa atrapada de tant de moviment, només és una part d’allò que vam viure en directe. Però el temps, el ritme, els passos d’aquesta versió tan especial de l’Aljama, que supose ha dirigit la mestra Imma, valdria de ser enregistrada i enviada a Brussel·les o a Berlín, hauria d’estudiar-se a l’escola, en els salons de ball modern, al Moma de NY, a Londres, i cada colp que una delegació estrangera ens vingués de visita, caldria ballar-los l’honor de benvinguda d’aqueixa manera i amb aqueixa estètica. N’esperem el dvd per a aquest Nadal, potser.
Per cert, la bellesa de la qual parle no té res a veure amb la coentor ensenyada diumenge a la ciutat, per festejar que les falles són patrimoni de la Unesco. No discutiré ací el premi, però si Pere Balaguer baixés del cel i veiés aquella porta magnífica de la ciutat, les Torres de Serrans, malvestides amb aquells llums i excessos, pegaria camí de l’infern de cap a trobar quin dimoni boter ens ha buidat el cervell i ens l’ha omplert de confeti. No sembla que n’aprenem gaire, malgrat tot. I ves que l’Aljama fa escola, i obri via de com podem convertir el patrimoni valencià en un joiell esplèndid.