Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 21 de juny de 2012

L’aigua serà del poble.

Particularment, a mi em sembla una construcció poc moderna, potser massa d’una època de fervors i lluites, els anys setanta i vuitanta. Però van ser les primeres paraules del portaveu de la Comissió contra la privatització de l’aigua a Bétera. El govern municipal ja tenia aprovat un projecte de venda a Aguas de València, una altra casa de putes que no saps mai qui governa. Jo vaig escoltar les primeres frases eufòriques, Pau era dret davant la porta de l’Ajuntament davant quatre-centes persones: ‘Hem guanyat’ Ho va repetir dues vegades i els aplaudiments van festejar la victòria veïnal, una petita victòria que representa una gran victòria contra les institucions massa enfaixades, com és el pp entre més exemples, i els partits polítics en general, com el psoe. Estem massa cansats de clams i lluites de milers de persones contra causes perdudes, i la institució no escolta mai els veïns. Ahir en canvi, cosa que va agrair la plataforma, l’ajuntament de Bétera governat pel pp va mostrar, ho ha fet en tota la campanya, un tarannà dialogant, democràtic. És això el més estany, i curiós. No la victòria veïnal, sinó el tarannà democràtic dels polítics, els que governen i els que fan oposició. Estem tan acostumats a viure en desdemocràcia que, això d’ahir a Bétera sembla una gota d’aigua a la mar. ¨L’aigua és del poble i serà sempre del poble.» A mi em recordaven els clams de Quilapallun o ves a saber, Víctor Jara, aquella lluita dels vells republicans defensant la terra, el Saler, les cançons d’Al Tall, coses impensables ara mateix. Darrere hi havia cinc mil signatures, poca broma el nombre, quatre-centes persones davant l’ajuntament per segona vegada, increpacions públiques en el carrer als polítics, unes quantes idees creatives, com era penjar safes, cossis, poals arruixadores dels balcons de les cases, una estesa de cartells i cartes que explicaven casa per casa una campanya per l’aigua que ara s’ha vist afavorida en una primera decisió per la dinàmica democràtica de tot plegat. Com va dir Pau, als peus de l’Ajuntament, plegats som molt forts, plegats tenim molt força, plegats tenim poder democràtic.
Potser que dure l’eufòria, potser que siga una estratègia, o un correu-missatge vingut de València, encara no ho sabem. Gaudim el moment almenys, el jorn, aqueixa petita-gran victòria del poble que, lluny d’eufemismes, celebra la vida democràtica, que havia de ser tan habitual ací i arreu.
Per molts anys les iniciatives populars. Sobretot si, com acabava Pau Pertegaz, imitant el seu oncle-iaiao Vicent, allà al Forcall en els anys trenta, acaben bé i ens pugen l’autoestima. Als valencians ens en manca bona cosa.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent