L’aigua segons Antoni Estevan
No el coneixia personalment, però la notícia a Vilaweb m’ha fet recordar aquelles Jornades sobre l’aigua, a la Pobla de Vallbona, on ell va fer de ponent principal: Segones Jornades de participació Ciutadana, Camp de Túria. Aleshores tenia una agenda complicada, i vam haver d’esperar-nos a quadrar les dates i un calendari que ell mateix ens va proposar. Era un home amable, d’una claredat i d’un discurs exemplar, senzill que aborronava. A través del Toni Marzo el vam convidar a parlar-nos d’aigua, havíem publicat el primer estudi seriós a la nostra comarca, amb l’ajut del Màrius i la gent de la Secció del Medi de l’Institut. A València, aleshores, parlar d’aigua amb honestedat era pitjor que parlar de putes, perquè tot de lladregots, de governants i pocavergonyes explicaven unes misses de mentida i de lladrocini i barrejaven el populisme fàcil: la pesta blava es convertí en la pesta de l’aigua. Llavors com ara els indecents són exculpats, aplaudits, premiats, bé siguen jutges, bé siguen consellers o bé siguen presidents. O alcaldes d’aquesta comarca que ara prohibirien les seues paraules, les d’un home senzill que parlava massa clar.
Avui, després d’assabentar-me de la seua mort, de l’home compromís i l’home honest, no em fa res pronunciar-me a pleret: tant de bo es muiguen tots els indecents, home, que caiguen morts en terra de colp, els desgraciats de la mentida, arribistes i furtamantes que van fer-li la vida impossible, que en fumiguen els ossos i no en quede ni el moniato.
El reconeixement a n’Antoni, al seu pas per la nostra comarca. Per gratitud.