Ulisses20

Berta apunta com una de les causes principals del fracàs de comunicació de l’escola cooperativa, de no tenir cap espai de veu al si d’on es couen les grans decisions, la discensió. No som una societat de consens, al contrari, i per això la torpesa, o la complexitat, o pitjor, la confusió.

Ningú no nega que la societat necessita bons referents en tots els sentits, especialment d’educatius. Tothom tenim els referents nòrdics com a exemple. Fins i tot els no experts coneixen els detalls dels èxits finlandesos en matèria educativa. Caldria acceptar, doncs, que necessitem una veu professional que ajude a posar seny en el desconcert que patim, respecte de l’escola. Vol dir, els agents socials prou que agrairien aquesta veu. Una altra cosa són els polítics. Els polítics, ai, sempre són una altra cosa.

No obstant, si som capaços d’articular discursos intel·ligibles, comprensibles en tots els sentits (cal saber explicar què fem), faríem un gran servei a una societat confusa, mig perduda, però afamada d’una certa visió més professional, pel que fa a l’escola.

L’objecte fóra saber explicar l’experiència del model cooperatiu d’escola, en tots els sentits, pedagògic, identitari, de participació, de compromís, amb la finalitat de tenir veu i començar a destriar el gra, en un món on la palla dificulta de veure fins i tot la lògica més bàsica. Cercant maneres que canta Miquel Gil amb aquesta nova orientació, de Berta Chulvi. A la manera de les escoles cooperatives.