La veu de la memòria (2)
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
El tres de juliol de 2011, fa
exactament cinc anys, València va patir l’accident de metro més greu aocorregut
a Europa. Més de quaranta morts i molts ferits. Cap responsabilitat, política, ni
administrativa, ni tècnica. Cap.
Fa uns anys l’Institut d’Estudis Comarcals es va decantar per la
música, amb concerts de gran complexitat però també de gran bellesa. No és
una casualitat que Consolat de Mar, la botiga d’instruments de música que dirigeix Carles Subiela, torne a acollir un altre
dels concerts de complexitat significativa i també de gran bellesa.
L’Institut d’estudis ha aplegat grans
esdevenimenst culturals en favor de la comarca i del país, i hem posat,
conjuntament amb altres associacions, la comarca a primera divisió, pel que fa a una oferta diversa, en favor de la cultura i de l’educació.
Pel que fa a les ajudes rebudes, hem sigut capaços d’organitzar grans programes gairebé del no-res, fins i tot sense rebre els
escassos compromisos d’uns pocs ajuntaments que, malauradament, no han estat a
l’alçada.Pel que fa a l’Institut, molts pocs polítics
i cap ajuntament, no ha estat mai a l’alçada. Malgrat que hem
demostrat esforç, treball, inversió i professionalitat, de vegades
mecenatge.
Dissabte passat en l’última de les renions de
la Junta vam passar comptes de l’any i vam mirar el calaix. Acomplint els
compromisos pendents, ens quedaran a penes mil euros. I algú va exclamar, som
rics.
Aquest fet ha arribat a cadascun dels
ajuntaments de la comarca, què direu que han fet: ens han telefonat perquè els
subvencionem les activitatst d’estiu. No és broma. Alguns ens han demanat si els podem organitzar
un programa apanyadet, amb el nostre gran calaix.
I què direu que hem fet, la Junta? Doncs, ens
ho estem pensant. D’ajudar els nostres ajuntaments. Repartit el nostre capital
a parts iguals, cada poble, cada consistori, potser que ixca a vuitata euros,
de subvenció. Per ells, un capitalot , perquè són vuitanta euros reals,
liquidesa contra els deutes.
[continuarà]