Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 28 d'agost de 2008

La Toscana: el maset dels Pandolfini

Som en un maset de la Toscana, entre Grassina i Greve in Chianti, al terme de San Polo. Hom podria considerar que això és el cor de la comarca, amb una vegetació ufanosa, extraordinària, on dominen les oliveres i les vinyes, dins el mateix Chianti Classico, que és com ells anomenen la zona, malgrat que, de cors i de visions romàntiques com aquesta n’han d’haver un miler, a la Toscana mateix, i al Chianti el doble si fa no fa.
Ens ha rebut un comte autèntic, Pandolfini del 1260 (poca broma); així se’ns va presentar a través del correu electrònic i torna a fer-ho, ara mateix, en directe. Acabem de conèixer un noble d’aquesta Toscana extraordinària, tan cuidada com no esperàvem. A l’escut d’armes de la casa hi ha tres dofins, que explica tres vegades la noblesa d’aquest home, i la sornegueria que atresora la seua conversa. És gran, ell diu vell, vestit a la ruga, sobre un bastó que necessita per caminar amb seguretat i un cotxe tedesco que el porta on ell li demana, infal·lible. Li calculem una setantena llarga d’anys, xarraire i de la broma. Diu que, allò que es divisa des del mas, és seu: un bon grapat de fanecades de vinya, oliveres, massa forestal a manta, el castell o torre on hi ha el celler, la factoria Torre de Tizzano, que exporta fins i tot a l’estranger.
Allò que de principi era una conversa afable, participada, col·lectiva, hem anat acurtant-la, que l’home no té mesura del temps ni del viatge que acabem de carregar-nos al llongo, gairebé set-cents quilòmetres, amb retencions incloses.

En una segona visita, amb més confiança i encara amb més ganes de fer-la xerrar, l’home ens explicarà que solament que conserva una part del patrimoni, perquè el pare se’n va rifar la resta, però que ja va tirant com pot, que no sabem si és prou, bastant o suficient. Malgrat que acaba de confessar-nos que es troba malament, perquè el negoci del Chianti, almenys el negoci Pandolfini, és el que és, i e patrimoni se’n va en orris.

Hem arribat després d’un viatge cansat, no excessivament llarg però pesat, sobretot perquè el trànsit era continu, i això que els camions, a partir de Ventimiglia tenien prohibit l’accés a l’autostrada. El pas de Gènova continua essent difícil com fa gairebé trenta anys. La dificultat d’aquella geografia, els vials estrets, i la quantitat de revolts fatiguen extraordinàriament.
Hem preferit sopar amb les vitualles que arrossseguem de la Provença i preparar el primer dels itineraris, demà diumenge, sobre Florença. Llegim les descripcions de Josep Pla, aconsellades per l’Isern, i fem un bany de nit toscana: la temperatura, enmig del bosc (se senten tota classe de sorolls d’animals), és molt benigna. La casa és acolllidora, gran, amb un munt de condicions dins i fora per passar uns dies magnífics. Hem entrat a la Toscana, la segona part del nostre viatge; hem entrat des de la porta d’accés natural per als que som del país, Provença: no hem estat a Nimes i a penes hem vist Ais, però hem fet tres dies ben complits de visitar amb goig un sud europeu que veiem tan digne. Avui dormim a la Toscana, amb tot de bells propòsits. És l’estiu.



  1. Per visitar la Toscana, les Cartes d’ Itàlia són magnífiques. No us perdeu San Gimignano, ni Siena, ni Lucca, ni Volterra, ni … La Toscana és un univers !
    Bon viatge i bona estada !

Respon a jmsansalvador Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent