Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La taronja? Ca, home!

Anit, al tanatori de Bétera xerràvem d’això i d’allò, de morts, sobretot, però també de taronges; fins i tot davant la mort, parlem de taronges. Potser per això, divendres organitzem una jornada sobre la crisi de la taronja, a l’Ateneu de Bétera. Havia faltat ma tia Amparín i el meu cosí havia anat a preparar la caseta d’acollida, on reposava el pare feia deu anys: ell volia veure-ho, això, un ritual, que els matrimonis, un colp morts, descansen junts, i per això s’ha de preparar adequadament. Aleshores, Paco, l’enterrador, li diu que ja ho farà ell, obrir la caixa i posar-lo en un sac, que s’aparten si volen, però el meu cosí diu que vol veure son pare, i m’ho conta tranquil, tan seré, que l’admire amb aquella veu greu pausada. Després ja apareixen tot de comentaris més socràtics: òstia, n’hi ha que es mouen, calla!, sí, després d’anys n’hi ha que es mouen, i algú explica com la mare d’un amic es movia després d’anys, com si estigués viva: això ho fan els medicaments, què portava algun tractament de químio?, cortisones?, van apareixen més exemples i jo, què voleu, em sembla que no em sentava bé, la conversa, avui encara em fa mal de panxa, n’hi havia que explicava casos amb tan de detall; amb noms propis, que els cucs pegaven a fugir, de tan carregat de medicaments com l’haviin enterrat, fotre, jo notava això i allò, allà baix, a l’estòmac, però no em veia amb cor de defugir el rogle, collons, hi havia tan de detall escatològic, monyos, mans, ecs, sort que de sobte va aparèixer un tema tan recurrent: la taronja. Salvat! Salvat per la campana, i per la taronja: almenys, enguany, encara m’haurà fet paper. Sí, m’avisen que aquest matí collien sis fanecades de clemenules a euro l’arrova, vaja, deu cèntims el quilo. Un desastre, un autèntic desastre, el camp, però en aquell moment, m’havia salvat la vida, la taronja i la seua crisi, la malaputa!

La taronja en crisi és el títol de l’acte que farem a l’Ateneu divendres, 27 de gener. Ens abocarem a les dificultats que passa el sector de la taronja; en parlarem de les causes, dels responsables, si és que n’hi ha, i de les possibles alternatives. La realitat complexa i difícil dels llauradors. L’acte començarà a les 19.30:

– Primer, projecció del documental Taronja forastera, produït per RTVV.  Una mostra del funcionament del mercat internacional dels cítrics.

– I després debat amb Vicent Sanz, responsable de la Unió de Llauradors al Camp de Túria.



  1. Hui és un dia rar. Hem rebut la notícia que el jurat “popular” ha trobat no culpables a Camps i Costa. Ja que parles del mercat de la taronja, quedem-nos amb la seua traducció “orange market”. A propòsit d’aquesta traducció, i de l’assumpte del tanatori, m’ha vingut al cap la frase que li pillaren a la Rita Barberà quan els esmentats van presentar-se en el jutjat (“Estan morts”, digué “Morts”). Hui resuciten. No sé si resucitaran i ràpidament se’ls restituirà als seus càrrecs: la Cospedal ja està demanant qui li restituirà la seua honorabilitat a Camps i Costa (tal vegada, ella?). Però em fa l’efecte que caminaran entre nosaltres, corruptes i en descomposició; tocats, molt tocats per tot això i el que encara ha de vindre; i els hi cauran trossos pel camí, i com si es tractara de zombies leprosos molts dels correligionaris del seu partit encara els defugiran. La sentència és la que és. Ens pot semblar bé o no (passa com amb el preu de la taronja, que no). És igual, ja ha valgut la pena escoltar les gravacions, sentir com parlen els uns dels altres, a les esquenes (i ara s’escolta a la cara) en termes de fills de puta. Si algú pensa que tot això no té relació amb el que passa hui amb la taronja (al camp valencià, en particular, i al teixit econòmic valencià en general) que revise les directrius de la política agrària durant els anys 2003 al 2007. És qüestió de prioritats. En aquells moments molaba el mix construcció-turisme. Llàstima, perquè hi ha experts que asseguren que el mix producció-de-qualitat (digueu-li marca o denominació valència, etc.) / producció d’aliments seria una opció molt vàlida per diversificar les bases de l’estructura econòmica del País Valencià.
  2. Gràcies per l’article. Em dol a l’ànima aquesta crisi tarongera, de debò. fa temps que en sento parlar, per persones que ho viuen, és lamentable.

    Per cert, he pensat que potser t’agradarà llegir “lliçons d’un suc de taronja és en un altre registre però hi ha un comentari que parla en part del que planteges.

    salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ateneu_bétera per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent