Anit, al tanatori de Bétera xerràvem d’això i d’allò, de morts, sobretot, però també de taronges; fins i tot davant la mort, parlem de taronges. Potser per això, divendres organitzem una jornada sobre la crisi de la taronja, a l’Ateneu de Bétera. Havia faltat ma tia Amparín i el meu cosí havia anat a preparar la caseta d’acollida, on reposava el pare feia deu anys: ell volia veure-ho, això, un ritual, que els matrimonis, un colp morts, descansen junts, i per això s’ha de preparar adequadament. Aleshores, Paco, l’enterrador, li diu que ja ho farà ell, obrir la caixa i posar-lo en un sac, que s’aparten si volen, però el meu cosí diu que vol veure son pare, i m’ho conta tranquil, tan seré, que l’admire amb aquella veu greu pausada. Després ja apareixen tot de comentaris més socràtics: òstia, n’hi ha que es mouen, calla!, sí, després d’anys n’hi ha que es mouen, i algú explica com la mare d’un amic es movia després d’anys, com si estigués viva: això ho fan els medicaments, què portava algun tractament de químio?, cortisones?, van apareixen més exemples i jo, què voleu, em sembla que no em sentava bé, la conversa, avui encara em fa mal de panxa, n’hi havia que explicava casos amb tan de detall; amb noms propis, que els cucs pegaven a fugir, de tan carregat de medicaments com l’haviin enterrat, fotre, jo notava això i allò, allà baix, a l’estòmac, però no em veia amb cor de defugir el rogle, collons, hi havia tan de detall escatològic, monyos, mans, ecs, sort que de sobte va aparèixer un tema tan recurrent: la taronja. Salvat! Salvat per la campana, i per la taronja: almenys, enguany, encara m’haurà fet paper. Sí, m’avisen que aquest matí collien sis fanecades de clemenules a euro l’arrova, vaja, deu cèntims el quilo. Un desastre, un autèntic desastre, el camp, però en aquell moment, m’havia salvat la vida, la taronja i la seua crisi, la malaputa!
La taronja en crisi és el títol de l’acte que farem a l’Ateneu divendres, 27 de gener. Ens abocarem a les dificultats que passa el sector de la taronja; en parlarem de les causes, dels responsables, si és que n’hi ha, i de les possibles alternatives. La realitat complexa i difícil dels llauradors. L’acte començarà a les 19.30:
– Primer, projecció del documental Taronja forastera, produït per RTVV. Una mostra del funcionament del mercat internacional dels cítrics.
– I després debat amb Vicent Sanz, responsable de la Unió de Llauradors al Camp de Túria.
Per cert, he pensat que potser t’agradarà llegir “lliçons d’un suc de taronja és en un altre registre però hi ha un comentari que parla en part del que planteges.
salut!