Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La revolució inclusiva (2)

La revolució inclusiva, resum del primer jorn. Una lectura particular de quatre-cinc hores de ponències, debats i sobretaula de dinar per afiançar més dubtes i més preguntes.

A les nou del matí la gent s’hi apuntava, signava i passava amb una bossa grossa d’Abacus amb el programa, un llibre de lectura —a mi m’ha tocat per atzar un de Carles Cano, regal de l’editorial bromera, dos fulls en blanc perquè els mestres escriguen el pla de l’estiu, una cartell perquè ens ‘emocionem’ amb la lectura, un full amb una tècnica organitzadora d’un centre inclusiu, un full per fer paper plegat amb un missatge didàctic final i un boli taronja amb la marca Akoe escola de mestres. Si ja teníem les eines, només calia la voluntat i els mestres.

D’ací al final faltaven cinc hores que no us pense contar completament, perquè penjarem les comunicacions en la pàgina d’aquest grup cooperatiu de segon grau, AKOE, referència en formació de mestres segons una entrevista publicada aquesta setmana passada.

Tres convidats: Coral Elizondo, una mestra amb experiència i recorregut en inclusió (ella afirma que la revolució ja ha començat), Antonio Márquez, mestre amb una llarga experiència d’inclusió a dins l’aula (havia sigut convidat a proposar-nos tot d’eines i recursos per començar a treballar de valent), i un debat-presentació del futur Cefire valencià amb especificat o especialitzat en inclusió, a càrrec de la seua directora Mabel Villaescusa.

La filosofia, i la definició «què és inclusió i que no l’és». La diferència entre integració i inclusió. I sobretot, allò que m’ha impressionat: la quantitat de recursos i eines en favor dels mestres que n’hi ha a la xarxa, si algú amb propietat i formació et guia en la recerca. Com podem sorprendre’ns, els mestres amb anys d’ofici, de com han canviat les coses  en tan poc de temps, i quin magatzem d’ajut n’hi ha per abastir les nostres aules a través de la xarxa.

Coral explicava allò més general, la filosofia de la inclusió i com hem de canviar els centres i els mestres el treball, si volem garantir que tothom siga present, tothom participe i tothom avance en l’aprenentatge. Tothom sense excepció i sense fer d’alumne decoratiu a l’aula que, quan el mestre recorda que és allà, li fa fer una fitxa o un exercici que no correspon a l’edat de la classe en la qual s’està. Antonio Màrquez ha repassat el magatzem, ha obert prestatges, armaris i baguls tecnològics per oferir-nos un ventall extraordinari. Així que els mestres no tenim excusa. Cap ni una.

Podeu seguir la participació entusiasta dels quatre-cents mestres a través de twitter i del hastag #escolademestres. De la majoria de conceptes, recursos, tècniques, eines, cal fer una re-recerca en català. És fàcil de trobar, però cal fer-la (la voluntat és lingüística i és política) si no volem perdre’ns en la barrera de les llengües colonials. Jo ho he fet i he anat trobant molta informació i gran quantitat de recursos en català. Però encara no podem competir, malgrat que un Tribunal de Justícia ens tinga segrestada la llengua i l’escola dels valencians, ves què ens toca de fer encara davant la parajustícia.

Sobre la taxonomia de Bloom (els experts diuen que no l’hem explotada suficientment), sobre el disseny universal d’aprenentatge, o l’entrenament en les funcions executives, passant per les bases de l’aprenentatge per projectes, les metodologies estrella com el treball cooperatiu, les destreses per aprendre de Robert Swartz, les habilitats de pensament, les rutines de pensament de Perkins, el visual thinking, el suport conductual positiu de l’associació ALANDA, l’aprenentatge servei que explica la Universitat de Barcelona, n’hi ha molt i en català, sinyors, mestres, experts… Cal la recerca i feina per envant.

No serà fàcil, mestres, que no ho serà. Potser per això és tan bell el nostre ofici.



  1. Jo també he participat de la 1a Jornada d’AKOE escola de mestres al voltant de la Revolució Inclusiva. M’ha agradat i pense que l’escola a l’igual que la vida ha d’anar en aquesta línia. Eliminar barreres, crear recursos que s’adapten al miillor fer de cada persona, però se’m planteja un interrogant. Pense que n’hi ha dos inclusions. Una de fàcil, que seria aquesta que se’ns ha presentat avui, a la qual els mestres hem de fer front sense cap excusa i hem de treure el millor que tenim i sabem per aconseguir-la. Ara però, en tenim una altra. La inclusió difícil. La d’aquelles criatures amb respiració assistida, amb paràlisis celebrals, amb greus transtorns de l’espectre autista, amb malformacions… Fins a quin grau d’inclusió parlem? Fins a quin punt es poden aplicar totes aquestes propostes i recursos d’inclusió? On és el límit?, fins on arriba la inclusió? Són dubtes que m’he anat plantejant al temps que escoltava als especialistes i als que hauré d’anar cercant la resposta.

Respon a Creu Planells Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent