Ulisses20

Bétera, el camp de túria

‘La pedagogia contra Franquenstein’

El llibre de M. A. Santos Guerra és ple de metàfores, sobre l’escola i els mestres. Aquesta primera que versione és sobre un nadador que aprén a fer de mestre…
– Què ha de fer un nadador per aprendre a nadar i convertir-se en un expert? Almenys en un expert que no s’ofegue en el primer ni en el segon bany de l’estiu? Imaginem-nos que li ensenyàrem tot de teories sobre l’aigua, la seua composició química, els corrents marins, la densitat o les proporcions de clor o de sal, segons el medi i espai que triem a estudiar. Després imagineu-vos que li férem ordir en el passat dels millors nadadors olímpics, que en fes la història dels campionats olímpics i mundials, que dscrivís els estils, i encara es passés tres o quatre anys filant les teories i els corrents més estesos: perquè finalmen es decidís sobre Spitz, Phelps o tant se val qui .’ Finalment, un colp hagués aprés tota la teoria, i amb el diploma lluent, el portarem a la mar, com un expert de la natació… Doncs, un colp es llance a l’aigua, després de tanta preparació teòrica, el més segur és que trigue a ofegar-se uns quants minuts. Que és el que passa quan llancem els mestres a l’escola, a l’aula, després d’una preparació tan poc eficaç com excessivament teòrica, entre més errors de formació dels nostres mestres. To això que els filandesos han cuidat de traure de la formació dels seus mestres, encara continua practicant-se en aquest rodal, bo i pensat que amb uns mesos d’obsevació pràctica, els futurs mestres en tindran prou per començar un ofici que hauria de convertir-se en un goig de l’aprenentage, perquè és l’aventura del coneixement, entre infants o entre joves. D’una responsabilitat màxima en la primera part de la vida dels infants.
El més segur és que la majoria s’ofeguen, els primers anys, els mestres, fins i tot potser que arrosseguen els xiquets també, cap al fons (quin drama, tu). Sort que l’escola és capaç d’absorvir tot de fracassos, i regalar-nos noves oportunitats. La majoria, després d’ofegar-nos, hem tingut aqueixa sensació, que algú ens donava una nova oportunitat de tornar a aprendre, a nadar i a fer de mestres. Però n’hi ha que no tenen la segona oportunitat, d’entre els xiquets.
Ara, n’hi ha prou; els errors continus de tants anys haurien d’evitar tants nàufrags, any rere any.  Sobretot, si volem millorar l’escola, i formar millor els nostres mestres, abans de llançar-los a la mar. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent