Tot de processons i flagels no amagaran el calvari de viure aqueixa democràcia inútil que tot ho embruta, a espanya. Les televisions ens bombardaran de films, de beats, de pregàries i eternes i infinites misèries religioses… Passió, processons, ciris, andes, caputxes, corones, milers d’imatges ploramiques ens ajudaran a empassar millor l’altre calvari, la realitat espanyola dels presos polítics, dels exiliats, dels morts de la transició, de la repressió policial, de la violència gratuïta de l’estat contra la democràcia… Gratuïta?, quants milions d’euros paguem per les clavegueres, per l’església, per la repressió, per “tout per la patrie”, pels llençols que pengen d’aquells pals als ajuntaments borbònics, als de la corrupció, als del 155, entre més despeses no declarades, autoritzades, perquè ens vigilen, ens castiguen, ens condemnen al teatret de les eleccions, en canvi de permetre tolerar i aplaudir tant de delinqüent i criminal com vol passar per candidat, futur il·lustre, o fins i tot honorable…
Seny, sensatesa, no perdem l’horitzó. o som república o no ho som. O volem república o no la volem. Així que cadascú que trie, per on vol començar la casa, si la teulada aguanta.
Per cert, si plou durant la setmana, serà més santa, més o menys apassionada, més neta, uiii, sembla que la mala llet espanyola ens vol mantenir lligats uns anys més: com si volgueren fer Pasqua abans de Rams… Però Rams ja ha passat, i Pasqua és a tocar. Així que prou de votar partits espanyols, perquè ens continuaran pegant pel sac als valencians, a les taronges, i a tenir-nos prohibides les televisions si són en la llengua dels valencians…