Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 15 de maig de 2008

La nova classe dominant (gànsters de l’energia)

El gansterisme s’ha insta·lat a ca nostra com un esport. El lladrocini és una pràctica tan estesa com habitual trobar-la a cada moment. Al rebut de la llum o de l’aigua, al sortidor, al forn, en política, al jutjat…, on mires et trobes la mostra del pitjor. No li valen denúncies, ni queixes, ni res de res. Els homes-gànster tenen la paella pel mànec, s’ufanen de tenir-la, de fer-nos passar per decent el robatori, i damunt encara se’n riuen de tu, de mi i de la mare que va parir un món tan injust, sobretot perquè no els va deixar robar molt abans. Vaja, a ells, si no els bufava la trompeteta a la panxa de la mare, poc faltava.

Per què vinc tan calent, ara mateix? Doncs perquè acabe d’escoltar el convidat d’avui a la nit i el dia, ara sense la Mònica, i encara me’n faig creus. Jordi Dolader, enginyer industrial, consultor energètic, era preguntat per l’Albert Closas: –Com és que ens apujaran la tarifa l’onze per cent? -Com és que guanyen tans milions d’euros, les energètiques que tots paguem, monopolis encara, i el govern els concedeix d’apujar-nos el rebut cinc vegades més que no ho faran els salaris? –Per què si avisen de la crisi inistentment, no es correspon amb un cert orde en la pujada de preus energètics?

Més o menys, preguntes directes d’aquest estil. Però les respostes de l’enginyer, que reia simpàtic, l’home, són per tenir-les enregistrades cada vegada que el Ministre de la fonètica xerreca, s’homo Solbes, ens avisa sobre la contenció de salaris, i sobre la flexibilitat dels sindicats, si volem frenar una part de la crisi que, segons ells, sembla que nosaltres hem atiat.
Què ha dit Dolader?, doncs que les empreses que inverteixen molt –ell assegura que les energètiques ho fan més que ningú– han de guanyar molt. Que això de guanyar molt és un eufemisme. Que els peixos grossos, perquè continuen essent grossos, s’han de menjar els xics. Que si paguem l’aigua cara, com no volem pagar l’energia cara. Que si no mesurem la despesa d’electricitat, ells tenen tot el dret a posar-nos el preu que vulguen; que el govern, cap govern, no els ha aturat mai els preus.

Els gànsters ara fan pedagogia del lladrocini a través de la televisió: envien els consultors a explicar-nos que, ja podeu queixar-vos, mamons, us inflarem el rebut, la faba i, si molt els cal, lo ciri Pasqual. A cul encés i a rebut passat no els guanya ningú.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent