Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La nit Estellés a Bétera és sempre ben especial

Hem vestit l’Ateneu per rebre demà la Nit més especial que commemora el natalici del poeta Estellés. Hem penjat uns quants versos de les parets, les metàfores, el goig sublim dels mots, la llengua encesa. A l’Ateneu fa anys que vivim aqueixa nit com un regal, un homenatge sincer al poeta. Anit era València, Barcelona i unes altres ciutats d’Europa que el llegien. Uns altres pobles també ho han fet ja enguany, i uns altres encara continuaran celebrant-ho fins al mes de novembre, lo manco. Perquè són centenars de recitals, de poemes que es llegiran, de versos que eleven l’esperit poètic d’aquest país, malgrat tantes dificultats ara mateix. Avui hi havia una nova presentació a  l’ateneu, del documental sobre el camp de concentració de Portaceli. Tornàvem a sentir les paraules del iaio Eugeni Pertegaz, un dels pocs testimonis que va enregistrar què va passar, i aleshores recordava el poeta estellés que explica en els versos els morts a Paterna, assassinats pel franquisme, milers de morts que encara no han sigut reconeguts per espanya, aquell estat tan fidel al feixisme i als borbons. Els morts de Paterna i del Carraixet, la mort del rector Peset, de tants mestres innocents, del poeta Hernàndez, la mort de llauradors, obrers, anarquistes… que el poeta va saber convertir en versos de dol i de lluita, amargs i profunds, demà doncs llegirem el poeta al corral de l’ateneu i continuarem aproximant-nos al canon universal que mereix. Ja voldríem tot de joves al públic i de lectors, i mestres, i directors d’escola, enlairant els versos i la lectura. Uns quants centenars de versos i de joves, i de vells, capaços de fer seu el poeta de Burjassot.

Després de la lectura, soparem, i en acabant de sopar, viurem l’actuació de Tomàs de los Santos.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent