Ulisses20

Anit es van lliurar els premis Jaume I que organitza el Casal de Llíria. Anit el Casal va fer un salt qualitatiu que ja ve apuntant, any rere any, per feina, per saber fer, per voler aprendre cada dia. El Camp de Túria va agafant una embranzida com no pensàvem i, en canvi, alguns vells anuncien incansables, per experiència, perquè ells sí que van patir: xiquets, estem millor que mai. Potser que siga veritat, que no tenim gaire a envejar, ara mateix, a l’Alcoià o al Comtat, fins i tot als primmirats de la Safor, d’un nivell sempre inqüestionable.
L’acte d’anit a Consolat de Mar, a Benaguasil, el portem a València i guanyem els Octubre d’enguany. (Passeu-li-ho a Eliseu). Que no exagere gens ni miqueta. Bé, lo justetet.
La direcció del lliurament a càrrec de Pepa Alòs, els discursos de Ruben, Miquel, Carles, Alexandre,  Antoni, l’humor de Bakanal, el sentit homenatge a Eugeni Pertegaz, va destapar la caixeta de les essències i ens assenyala el camí de com podem organitzat la comarca, finalment, a través del camí de la cultura, dels productes acurats, de la professionalitat, de saber anar malgrat les obvietats: l’hostilitat d’alcaldes i regidors, i la negació d’ajuts.
Tant se val, anit festejàvem a Benaguasil de la mà del Casal Jaume I de vint-i-un botó, posada de llarg majestuosa, de calibre gros, exportable a la ciutat, a València, a Barcelona, a Mallorca, a Perpinyà o a NY.
A més, cal dir-ho sense embuts, el sopar era bo, i el preu popular, i encara l’espai que ens acollia, caram, sense amagar-nos de res, érem al ventre mateix d’aquella empresa que ens fa volar lluny, de propòsits i de somnis.
Per molts anys als organitzadors, a tanta gent com va treballant perquè dignifiquem la vida comarcal. Com expressaren Helena i Fredi, l’Eugeni Pertegaz se sentiria ufanós de veure que els joves continuen treballant, compromesos, per viure la llibertat. [més informació]