Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La mestra Júlia

ABCEDARI_5

La mestra Júlia és el Senyor Abecedari. Bé, no és el Senyor Abecedari, però representa que és el senyor Abecedari. Que és, si fa no fa, com si fos el Senyor Abecedari, però ja sabem que no l’és. Però a l’escola ja sabem que ella ensenya de llegir els alumnes de primer de primària. Ensenya més coses, naturalment, i també n’hi ha més mestres que ensenyen de llegir, però ella és la mestra de primer. Això sí que és segur. També és la mestra que se’n va tard, molt tard cada dia de l’escola, fins a l’últim moment s’està a la seua classe arreglant caixetes, adobant lletres, farcint bosses que són desenes, ordenant això i allò, fins a ben tard. Ella i la mestra Creu sempre acaben dient: ‘de segur que som les més torpes…’, però ja sabem que no, que de torpalls no tenen res, cap de les dues, però res de res. Són mestres principals de l’escola, i per això s’estan al lloc clau, a primer i segon de primària, que són els cursos clau d’aprendre de llegir i d’escriure. Sí, ja sabem que l’escola infantil també és clau, per aprendre, per madurar, per moltes més coses, però elles són a primer i segon de primària. No ho sabem com, però la mestra Júlia fa un colp amb les mans, i aquella nit el Senyor Abecedari regala una lletra nova a la classe de primer. Naturalment, en arribar els xiquets, aquell dia el sidral és molt considerable, però molt, i la festota amb la nova lletra dura uns quants dies. A més, el senyor Abecedari sempre porta un missatge, una història, de lletres i paraules i maneres d’aprendre. Enguany, com que la mestra diu que ja vol anar enretirant-se a la segona línia, les mares i els pares li han organitzat un regalot de por, que és aquest quadre que teniu ací a la fotografia. D’amagat, en secret, els xiquets de la classe li han composat les lletres de l’abecedari amb el moviment del cos. I ves si n’hi ha lletres i moviments difícils. Doncs cap, cap ni una de les lletres s’hi ha volgut resistir a eixir a la fotografia. Una feinada, una emoció, una estima per la llengua, per la mestra, per l’escola. La mestra Júlia és la mestra que ha ensenyat a llegir als xiquets de la nostra escola, durant quaranta anys, com han fet tantes mestres d’aquest país amb els seus xiquets en tantes escoles valencianes. Unes heroïnes, un deute que no els agrairem mai suficientment, a les mestres. Per això, aquest regal, aquesta sorpresa, aquesta joia a ella i a totes les mestres que han ensenyat a llegir en valencià. Per molts anys, mestra Júlia.

1



    1. Quin text més preciós, ple de sentiments i emocions. Fa 12 anys que vaig deixar L’Escola, fa exactament 21 cursos que vaig tindre a La Mestra Júlia i, llegint aquestes paraules, he recordat els moments a la classe amb ella, la seva veu, la seva personalitat…són un cúmul de sentiments i records. Gràcies, Albert. Gràcies, Júlia. Gràcies, Gavina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent