Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La merda seca no fa pudor.

‘La merda de la muntanya no fa pudor
Encara que la remenes amb un bastó. 
Mare posa’m meda per a dinar,
Mare posa’m merda que a mi m’agrà.’ 

 Els valencians som bròfecs, que no tenim pèls a la llengua. Així que em perdonareu el tiroliro que inicia l’apunt, malgrat que es queda curt davant el cas valencià, segons que va destapant-se el sumari Gürtel. Els apocalíptics del govern valencià volien posar València com l’aparador mundial, al davant i al capdamunt. Ho han aconseguit, malgrat les connotacions que això ha demanat. Per a milers de valencians, que no som del seu món, ja ens va bé que a l’exterior s’escampe i es conega com són els nostres polítics, i quant hem hagut de patir durant tants anys. Alerta! Ací no dimiteix ningú, i ningú no se’n responsabilitza de res, de res de res. Però la ferida ara ja sembla de mort, malgrat que ells, com si plogués, continuen lluint panxa, vestits, rellotges, cotxes, fatxenderia, davant la incredulitat del món civilitzat.

Si acabaran per passar per la presó? Si realment seran jutjats per jutges imparcials? Si hi haurà res que canviarà, a València, a partir d’un cas tan delirant, podrit, mafiós i de poca classe? Ho dubtem. Malgrat que ells ja no seran mai els mateixos, mai de la vida. Són uns cares, uns pocavergonya, hipòcrites d’ofici, mentiders i falsos, però són capaços de defensar que no tenen res a veure amb corrupció, amb malversació, amb finançament il·legal, perquè aquests senyorets malcriats, estrets de cames i de pit, han mamat aquest estil de les seus famílies, i es pensaven que podien torejar d’aqueixa manera fins que es cansaren, fins que es moriren, fins que els seus fills heretaren la filosofia, els comptes, l’estil, la política, el govern dels valencians. 

La xarxa de corrupció és tan grossa i tan extensa que abasta pobles, ciutats, comarques senceres, alcaldes, regidors, assessors, famílies, amics… Fa anys que el model s’ha contagiat socialment i tots n’han volgut menjar del pastís, amorrar-se al piló, al pessebre, perquè ni els enemics ni els adversaris volien quedar-se fora de la fartada. 
I el gran sopar encara a penes si ha començat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent