La lleona era un altre regal
Com que diuen que una lleona passeja lliure entre ambdós trossos del país (Castelló i Tarragona), n’hi ha desllenguats que asseguren que també era un regal, dels marquesets valencians de la conxorxa taronja, o del marquesot Millet de la música. Per cert, els llauradors d’aixada i cabàs asseguraven que enguany seria un any de bons preus i bona collita, però no ho sabien, que la pujada i la bona collita d’Orange (no eixim de la sorpresa) s’hi referia a una altra mercaderia, un assumpte de menys soca però que toca bona cosa més. Toca als de sempre, naturalment, perquè la resta de mortals no juguem mai a la loteria.
Rellotges, vestits, bosses, viatges, medalletes de la comunió, grials, cotxes, lleones… collons, si comencen a aparèixer cocodrils i girafes en quatre dies omplim el bioparc temàtic de la trama.
ostia, una lleona que enten valencia i catala, si s’entera rita, que fara? Fins i tot els animals no dubten de la unitat de la llengua.