Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La justícia també és vergonya.

La vergonya també fa justícia. Sobretot perrquè quan algú és un pocavergonya, tant se val el teatret o l’escenificació. Corríem el perill que un jurat determinés declarar no culpables els governants del pp: molts dels valencians ja ho havien fet en repetides eleccions, malgrat que ens han portat a la ruïna econòmica i moral. Així que no era d’estranyar que, malgrat els enregistraments, malgrat que no van pagar mai cap vestit, malgrat el que va dir un pobre sastre valent (ell ja coneix l’estil d’aqueixos homes, i no s’estranyarà ara de res), malgrat les relacions amb els mafiosos Gúrtel, una part majoritària del jurat declara no culpable els pinxos Camps i Costa. Perquè hi mantenien la possibilitat que un govern popular de valencians es decidís d’aqueixa manera.
Increïble, subrealista, però possible. I factible, alerta! La justícia espanola és d’aqueix estil, que el feixisme franquista va preparar com havia de ser l’estat, en morir-se el dictador, i les coses, tret de detalls menors, han canviat poc: en la policia, en la política, en l’església, en els militars, en els bancs…, i en la justícia.
A Europa es fan creus de com organitzem tots aquests teatrets ridículs, que ens fa passar per xitxarel·los. Bé, els valencians sabíem que podia passar: els lladres del pp, els polítics com Rita, Camps, Costa, Blasco, Fabra i tota la companyia, que necessitaríem dues coves d’Alibabà, ja saben què és fer d’espavilats i passar de puntetes amb els gots plens. Si els la bufa l’ètica i la moral, i la majoria vol aqueixa ruïna, qui som nosaltres per demanar una justícia que no siga de vergonya. 

La lògica mafiosa s’imposa. I el ridícul és internacional. I saber que fins i tot la justícia empara segons els homes, perquè n’hi ha de categories diferents.



    • Camps no culpable?
      España i l’actual Estat no culpable?

      O qui estigua lliure de pecat des de l’actual Estat espanyol que llençe la primera pedra.

      Converses banals i informals gravades no comdemnen ningú per si soles, més enllà de interpretacions i especulacions, són els fets.
      I el fet és que més que provar el fet d’haver pagat, tothom és innocent mentre no es demostre el contrari, pot ser costa més provar el no haver pagat i més si es tracta de bens de consum de normalitat i ús ordinari pel cas en qüestió.
      I el fet que a Camps al contrari de Alcapone o  altres polítics com José Bono -el intocable- no se li ha vist cap increment patrimonial significatiu.
      A uns per uns suposats tratjes o regals i unes conversacions banals i fora de context que semblen ‘espitxades’ per uns interlocutors ‘interessats’, que més llum semblen fetes per voler donar fum.
      I altres tenen barra lliure com José Bono per aterrir amb un helicòpter al camp del Benabeu del Reial Madrid, de la mà del seu amic Florentino Pèrez, i res de res.
      A més de la credibilitat dels compremetedors de la trama madrilenya Gürtel és nul.la. Inclús per creures els ‘regals’ en forma de converses telefòniques com a suborn en contra de Camps i Costa.
      Res a veure amb els Florentino Pérez de les carreteres i del Reial Madrid.
      Com al fútbol, una mateixa jugada és mà involuntària en un àrea i penalty en altra pels mateixos mitjans.
      Una entrada lleu i molt més fruixa és una penal com una catedral pels mateixos mitjans en el cas de Rami a Messi, i en el cas de Pepe a Alexis molt més contudent i dura és molt dubtosa.
      A Albelda a la primera entrada amb els peus per davant és expulsat cotra els darrers minuts al partit davant l’Osasuna i altres poden fer-ne una al darrera de un altra sense parar.
      Espanya amb Catalunya al davant i el cupo basc ens roba i el Reial Madrid molt més.
      Unai Emery com a ex- de la Reial Societat i per complir amb el cupo basc de salvar la R. Societat del descens de la Liga Española.
      No debades davant la roda de premsa del darrer partit contra la Reial Societat posava l’ènfasi i concentrava els esforços del València en les possibilitats a la Copa del Rei.
      Conseqüència lògica que s’en deriva, la victòria desitjada de la R. Societat.
      Ja ho diuen és molt més fàcil per alguns veure la palla a l’ull aliè que una biga al propi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent