La invitació al cant d’estil més descarat
Si els valencians foren lliures, despullats de l’enveja pròpia i l’enveja pels pobles lliures, si no foren esclaus d’ells o d’altre, aleshores posarien el valor en allò que mereix de tenir-lo. En canvi, els valencians nem pocapena amb el cap cot, apocats, que demanaríem permís per respirar o viure o fins i tot morir-nos.
Avui a la plaça del Mercat de Bétera tornarà el millor cant d’estil, el cant involuntari, preparat d’unes hores de lleure inquiet, a partir de músics vells, i veus encara cmig ordenades, però també amb el cant madur de joves que s’expressen professionalment amb la música per la veu. La vesprà començarà amb un homenatge a dos versadors que són, o haurien de ser-ho, l’anima del cant, quan les versades també renuncien dels tòpics i la fluixera, en canvi de recitar versos de sentit, carregats i crítics, o festius, però sense perdre la convicció que el millor cant d’estil ha de tenir també els millors versos, que aleshores totes dues coses en faran una de més grossa i esplèndida. Si és que volíeu sentir que l’emoció és sincera i pura.
El ComboFolk és una formació casual nascuda al mateix Ateneu de Bétera, gràcies a la convicció de Toni Marzo, l’anima del FolkEstiu a Bétera (a vore si l’any que ve ja fem un festival de quatre o cinc dies, com ho tenen els festivals locals de jazz o de clàssica). Una formació amb set o vuit músics i una veu esplèndida, i unes lletres que acompanyen la passió per fer música i cantar un país sencer que renaix cada dia, malgrat tants d’entrebancs. Ves que mos faran patir els bandits, els corruptes, els jutges, què sé jo!
La formació que acompanyarà després Xavier de Bétera i Maria Bertomeu elevarà la plaça del Mercat al cel, pujarà més si podria ser la temperatura. I encara serem en el mig del festival, on també s’haurà elevat la muixeranga, la de València, la dels barris, muixerangues al cel de Bétera, que hom diria que tota la tradició s’aplegarà a la plaça i la mitjanit ja no voldrà dormir mai més serena, si no és camí de la llibertat dels pobles. La cultura, ja ho sabeu, o deuríeu de saber-ho, no ens la regalarà ningú, al contrari: n’hi ha que passaran per salvadors d’animes quan en realitat només que ens roben, cada dia.
Avui a la plaça del Mercat si és que voleu deixar créixer la dignitat, la individual i la col·lectiva.