Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La intenció de pegar.

Acaba d’arribar-me la convocatòria d’encontre d’Escoles en Xarxa 2011, en la categoria de primària. Escoles en Xarxa és un projecte de país, per posar en comunicació a través del periodisme digital, i de l’escola 2.0, el jovent de l’escola catalana. Els organitzadors del projecte són Vilaweb, Omnium, i Escola valenciana. 
Un altre projecte de primer nivell per a l’escola, que també coordina Vilaweb, és ‘el Diari de l’escola‘, eina i multitud de recursos per treballar a l’aula amb l’alumnat de secundària sobre l’actualitat del món, amb informació detallada, organitzada, preparada per  als instituts acuradament.
El suport informatiu de Vilaweb a Escola Valenciana no el fa ni el farà cap mitjà informatiu, ni digital ni convencional. És un paper principal sobretot per la desinformació valenciana provocada per les pròpies institucions del govern, i no ho oblidem, pels propis mitjans privats que no hi veuen negoci ni interés particular, ni en l’escola i menys encara en l’escola valenciana.

És contra tot plegat que el PSC, l’alcalde Hereu, i un policia municipal de rang superior, arrisquen diners públics, esforços i sinèrgies? Amb una doble intenció soterrada, d’una altra manera no s’entén. Una doble intenció que no és gaire difícil d’esbrinar. Malgrat que sembla contradictori que l’esquerra s’acarnisse i la dreta li demane de retirar la demanda. No hi ha error, lamentablement. Des de l’esquerra (!) del PSC, no.

Quan el poder portaa contra els jutges (ai, què ens podem trobar davant) l’escola, a través d’un mitjà informatiu que hi posa ganes i recursos, no cal fer gaire estranys, per apamar com és. Per deduir què preten, i què voldria realment, l’alcalde, per aquell mitjà i per aquella escola.

Quan la Generalitat valenciana castiga amb tants milers d’euros una associació cultural, ja sabem què preten, en definitiva. 

A València ho tenim ben pelut, malgrat que el dia 26 de març ens concentrarem contra la corrupció i el putiferi de política valenciana del pp. Però a Barcelona, el deliri d’un faraó coix, o d’un Ubú municipal, algú l’hauria d’aturar. Per decència, contra el ridícul. 
I aquests diners que reclama el cap de la policia municipal, seran per gastar-los en putes i maturrangues, per comptes d’invertir-los en educació i decència, senyor batlle. 

– Al Tall, per favor, canteu-li a l’Hereu, que vinga la llum, i que al senyor alcalde, li peguen pel cul.



  1. El fill s’en anà a fer una falla, passen els dies i no torna.

    Fins que al cap d’un any torna amb la falla.

    Quina falla més gran diu sa mare i es posa nerviosa tota preocupada, una falla tant gran on la posarem?

    No el preocupes li peguem foc i ja està, solucionat.

    L’autèntic esperit faller.

  2. ” Estic alarmadíssima, anònim meu, pel teu darrer comentari…És un comentari que no parla per a res de les coses que ens importen i, cosa més greu encara, és una temptativa evident vers la frivolitat?
       Ell era anònim i nosaltres ho interpretem tot al peu de la lletra. Aleshores
    l´anònim , com que no sabia què escriure, per escriure alguna cosa escrigué:
     – Adéu ! “
                                                       L@ Berrinche

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent