La independència dels valencians
L’únic objectiu favorable per als valencians és la independència. La resta són camins, vials, sendes, curtes, llargues, estretes, interminables si voleu, però cap d’elles és ni serà res que ens puga afavorir. El camí, en aquest cas, no és el missatge, sinyors impostors. De cap manera. Podeu marejar la perdiu tant com voldreu o podreu, perquè tindreu tots els recursos, els mitjans i la repressió de sempre preparada per posar-nos obstacles, forats o pedres grosses. Hi posareu franctiradors, inútils i mediocres a cabassos, ves si n’hi ha que voldran fer el paper. Però res no us valdrà, res que puga invisibilitzar l’horitzó, l’únic possible per als valencians. Els pegats, les mitges tintes, els abaixadors o els oasis (falses promeses i paranys d’una vulgaritat extrema) no serviran per enganyar-nos al 100% dels valencians. Al cinquanta, al setanta, de vegades al vuitanta-cinc per cent dels valencians, sí, amb aquests ho tindreu fàcil uns quants anys, els tafurs espanyols, sobretot perquè teniu el calaix, les misses, les pistoles, la publicitat, els simulacres franquistes, sou els partits espanyolistes… Però un colp perdreu, malgrat tanta ferralla, perdreu, aleshores les ovelles es trauran les esquelles, els marxamos, el número i la llana vella, aleshores s’haurà acabat el camí. Punt i final.