La indecència a llom del ruc (el gol)
Això de València ciutat va tenint nom i cortiella: el govern del PP, Na Rita, Pons i Camps, Rambla, Blasco, Font de Mora i l’alternativa subsegüent de direccions generals, cosins, presidents de Diputació, familiars a càrrec, directors de museus, de palaus, de saraus, amb presidents de falla i d’escala, dones de Tyrius besant-los el morro tort i un no acabar mai que, déu-meu, burla’t de l’estraperlo i la màfia calabresa…
La indecència és un esport, a València, el millor esport que practiquen alguns fa anys, i la família popular a càrrec de tots els valencians. L’última cirereta és l’hotel de cinc estrelles que s’ha tret de la mànega el Juganet Soler, president del València, més que un Club una llufa de fraus. El Soler, com qui trau un as de la mànega davant la resta de jugadors, amb els ulls de clamar ‘Impossible!’, diu:
–Nyas, coca, ara us faig trampa i aquest comodí el canvie per un hotel i tots a córrer! Me quede els diners, l’hotel, el solar, i em venc les accions, el club i, si cal, ma mare.
Però, què diu el regidor d’urbanisme? No n’hi ha cas, que tant se val oficines com hotels de luxe. Així que la cafrada ja venia de lluny, que un hotel de tantes plantes i centenars d’habitacions, de molt de luxe avisen, no s’improvisa com una sorpresa.
‘Tenia un forat que no sabia com tapar, un forat del cul gegantí, i entre un armari empotrat i un hotel, m’he decidit pel luxe. Posat a gastar, com els diners no són meus, ni el terreny, ni la vergonya. D’això no en tinc gens ni miqueta. Però res, aigua al foc i Apiretal a manta, contra la innocència valenciana.’
En aquest cas d’abús, de cobdícia, de prevaricació, de violació dels drets valencians fonamentals, de burla als ciutadans d’aquell barri (els van prometre parcs i escoles i zones verdes), de canvis sobtats de plànols i necessitats segons que li convé al cacic de torn, no apareix mai l’Audiència, ni el TC, ni res que s’assemble a defensar la moral i la integritat de la Justícia.
Tampoc no apareixerà després, anys després, ningú per ordenar de derruir el nyap arquitectònic d’un barri que embussarà les vies més amunt de Casinos i Xelva. Com si cada dia no hi hagués prou desastre ni suficient caos al By-pas, a la pista d’Ademús, a Campanar, i a trenta quilòmetres que algú hagués pensat de posar el campanaret del futbol valencià.
Ara, quan arribe el Tsunami no tancaran els responsables ni les seus famílies, ni els cosins, ni els fills, ni els néts, fins a la vida eterna, que no els haurà quedat la vidriola per aitals despeses. Llavors, milers d’ànimes, valencianes fins al moll de l’os, s’exclamaran: gol, gol, gol!
Alerta amb Villalonga !
Ahir, pel matí, un amic del cercle proxíssim a Soler m’avisava telefònicament de la reunió. A la vesprada escriviria el post de la JUGUESCA VALÈNCIA-BARÇA. Hahahaa…..
Gràcies per tot !