Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La impunitat té nom i responsables.

Anit vaig ser a Godella, al cinema Capitoli, en un concert d’una jove orquestra de cambra, músics entre nou i dèsset anys, dirigits per Carles Marquina. Un nou projecte encoratjador a favor de la música i dels valencians.

Anit, abans d’eixir cap a l’Horta, vaig llegir que l’Ateneu Cultural i Musical de Benaguasil havia tornat a patir la intolerància d’uns altres valencians que se senten espanyols, que vol dir allò que sabem i no cal repetir. La impunitat s’ha repetit i acarnissat unes quantes vegades. Aquesta vegada la desfeta és més considerable. La consideració és de la policia, que havia identificat uns quants dels vàndals, però no havia dit res, i si no és que es presenta la denúncia, què podem pensar… 

A Expojove, una fira de Nadal tan tòpica com inútil que planten a la fira de Mostres, els joves del GAV tenen parada, com els militars i altres cossos de semblant noblesa. El GAV és un grup organitzat d’acció antivalencianista, de modos paramilitars, amb nombroses agressions i destrosses, que conviuen amb complicitat sospitosa, remunerada i aplaudida per institucions públiques i privades.

L’amenaça, l’acció repetida, els colps, sabem d’on vénen i qui els atia i els encomana. D’això ja fa anys, malgrat que al Camp de Túria, el rebre és pers als socis de l’Ateneu i, de retop, per a la tota la cultura, inclosa la música. Ací també fan el cec els polítics, i els jutges. I uns quants espavilats de la polícia.

Perquè en el fons de la seuà càndida ànima, som nosaltres, els desestabilitzadors, els violents, els terroristes…, potser perquè ells ja tenen bisbe, marededéu i figa on encabir-se.

Amb tot, em quede amb Musica Cordis. Si tants dissortats de la intel·ligència agressora, escoltaren més música, potser no perdrien el temps, ni el cul, en agressions ni cants ni pintades a favor de la caverna.
 (reelaborat2horesdesprés) 



  1. El dia 26, el mateix dia en què l’Ateneu patía l’agressió (jo diria que feixista), jo també en patí d’una a València de molt dolorosa i vexatòria per motius lingüístics. I ací, al teu blog, no et dic on perquè t’agafaràs del cap i no vull que cap visitant ho sàpiga. Però va ser molt greu i encara no he rebut cap resposta de la institució, tot i la quiexa per correu electrònic que els envií.

    Salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent