La guerra de maria josep català, batlle, contra els llibres
La plaça del llibre a València va nàixer com una broma, com un respir d’unes quantes llibreteres valentes, un combat iniciàtic en favor del llibre català a València, enmig de l’Octubre. I la broma perdura i després s’estén i agafa cos al carrer, i ocupa la Plaça de la independència dels valencians, davant l’ajuntament (cadascú li pot posar el nom que vulga) en aquell espai que hom dispara coets i falles de postís. És una experiència jove, la plaça del llibre a València, però en poc de temps s’hi ha convertit en un aparador de l’edició catalana a València, d’una riquesa que era invisible, amagada el gran públic, i el públic, ves per on, respon, i les escoles, i una oferta de presentacions i activitats que planta la vida literària a València en aquella plaça: l’oferta guanya sentit perquè és l’única vegada que fem fira de llibres sense la crossa del llibre espanyol, sense aquella invasió intolerable de madrit, d’obligar-nos a tenir una competència deslleial, una imposició que fa massa anys que aguantem pacíficament, que molts valencians alimenten, contra els autors de casa, els editors, els enquadernadors, els il·lustradors, els impressors…
Quan Maria Josep Català, la batlle de València, prohibeix de fer aquesta festa de llibres valencians a la Plaça, el seu esperit antivalencià renaix i la denúncia, perquè actua contra empresaris valencians, ella, contra els valencians lectors, sobretot, però també contra els valencians que es dediquen a fer llibres i a distribuir-los, a escriure’ls i a vendre’ls… Pobra, Català, haver de portar el llinatge damunt com una pena, pobra, que nega el pa i la sal a la llengua dels valencians, el català la Català, i ha de despertar-se cada dia amb aquella marca de son pare, pobra, català, sí, com si el nom hagués de trair-li l’herència, la genètica, el repoblament català de València. Pobra batlle, que per renunciar als seus, i aliar-se amb espanya, prohibeix els llibres, la cultura, el coneixement a la plaça pública. Com si la plaça fos d’ella, una batlle amo, incapaç de la festa que significa tenir els llibres al carrer i convidar els valencians a llegir.
La política del pp és aquella bandera de la celebració, espanya: una dana permanent de corrupció, però també d’odi als llibres, a la democràcia, a la llengua, a l’escola… És això, el pp o vox o els partits espanyols, odi permanent a la vida.