Ulisses20

És la frase o verset de Vicent Andrés Estellés que ha triat Na Teresa Llompart per començar el seu discurs de benvinguda als valencians a ca seua. Els valencians en som un grapadet de vint-i-sis, de l’escolagavina cooperativa valenciana, i ca seua vull dir l’escola que ara dirigeix aquesta mestra, l’escola cooperativa Mata de Jonc. Estellés és un referent dels valencians, i la paraula mot, que ací podria bescanviar-se per nom o llengua o ànima, ves si no haurà acollit gernacions i generacions de valencians i mallorquins, catalans de les illes, o de València, valencians del sud i del nord, mallorquins de ses illes i de Tàrbena, que com diu el mestre Antoni Maria Alcover, pel nom no ens hem de desavenir.
La benvinguda emotiva dels al·lots a l’escola, al pati petit, en diferents rotllanes, amb la marca de la Mata i de l’escolagavina, la vestia la flama de la llengua, que ens havia cedit per a l’ocasió l’Obra Cultural Balear, perquè aquest encontre mereixa aital simbolisme i tanta força com les paraules de Na Teresa:

«Avui el mot és ‘escola’. Un món petit. Petit com aquest pati. Petit com el nostre país. Petit com la llengua del Tio Canya. Petit perquè es teixeix en forma de xarxa, a partir de petites interaccions diàries a la cuina, a l’aula, al passadís. Petit perquè s’alimenta de paraules senzilles: poble, llengua, horitzó, ara, paisatge, orígens…
Petit perquè no decreta, símplement promou amb l’exemple.
Petit perquè tot és per fer.
DIC QUE ‘ALLÒ PETIT ÉS BONIC’
I els Petits que saben el valor de l’altre, que comparteixen una identitat, que cultiven relacions, que imaginen possibilitats, que tramen experiències, que busquen aliats, que creen projectes, que proposen lluites, que avancen colze en colze… són Grans esperits cooperatius. Aquest saber-nos petits ens empeny a desitjar estar connectats amb altres xarxes, amb altres realitats petites amb qui sumar capacitats, amb qui compartir oportunitats, amb qui aprendre mútuament.»

Plegats obrim finestres i encetem camíns…

L’escola més enllà de l’escola. Que a s’horabaixa pleguen, però no paren, perquè aquest deler i aquest somni no té aturador. Ja no. Els valencians del nord ves que ho van demostrant. Al sud i a les illes els seguim.

‘L’empresa és grossa, és llarga, demana molt de pit, molt de seny, molt de suc de cervell; estam segurs de tenir el pit. Si tenim el suc de cervell i el seny que cal, no ho hem de dir nosaltres: ho dirà la nostra obra… AntoniM. Alcover, 1901

Primer dia a Palma. Que encara no s’ha acabat, a quin sant!
Ara ritmes, tabals i bombos, i percussió, i berenar… Per celebrar que som ací un grapadet, dos, de valenains i mallorquins, i solament en manca un, de grapadet, per tenir el pit de les tres branques complet.