Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La felicitat del feixisme espanyol, segons Caixa popular

1 La policia espanyola denuncia un grup de músics perquè canten en favor de la llibertat dels presos.

2 Quatre o cinc sindicats de policies (voleu dir que els en calen tants, de sindicats, per defensar el feixisme?) denuncien un còmic, un còmic!, que els dibuixa una realitat que no poden veure ni dibuixada: atonyinen, peguen, agredeixen, amenacen, causen terror… entre altres feines més confessables.

3 El senat espanyol veu intolerable dir que franco era un genocida, un feixista?, un assassí de mestres?, que es va acarnissar contra la gent més humil i dissortada. Això avui, en el segle XXI, a espanya ja no toleren els adjectius si els retrata què son: perquè el senat espanyol és un cau de feixistes, que no s’hi han queixat gens ni miqueta, que els jutjats espanyols deixen en llibertat els feixistes agressors de Blanquerna, entre més exemples de violadors, assassins, causants d’un terror que, en deixar-los en llibertat, i ells quedar-se muts, accepten còmplices de la impunitat.

4 L’home Trapero vestit de paisà diu, per defensar-se de la “intel·ligència fiscal”, que tenia un pla contra la nova República catalana. Ho diu davant uns jutges, i argumenta que, ell, en tot cas, només hagués acceptat les ordres dels jutges espanyols, aquell 2017. Per això supose que diu que el clam de llibertat de més de dos milions de catalans i la decisió democràtica d’un parlament, de-mo-crà-ti-ca, era una barbaritat. Ho diu davant uns ineptes, incapaços, rucs d’un nivell intel·lectual a l’alçada de la sabata dels que eren els responsables polítics aleshores a Catalunya.

5 En canvi, aquest home, major Trapero, accepta obedient l’autoritat del feixisme judicial espanyol, que només que vol castigar-lo perquè va demostrar, el cos que aleshores dirigia, que la incompetència i la incapacitat eren en aquells cossos espanyols de la inseguretat ciutadana, el 17 d’agost fatídic. I per això defensa que hagués atacat el govern legítim i democràtic del parlament al qual havia d’obeir, i no als jutges corruptes espanyols que ara el jutgen. Ho sabia i ho sap ara, si no és que ara ens menteix per salvar-se un parell d’anys d’aquella presó de merda que encara manega la borbonia feixista espanyola.

6 La tempesta Glòria, sobre les 11.00 del matí, ha descarregat una pedregada contra el camp a Bétera i a tota la comarca —m’avisen que també en altres comarques—, que ha malmés la lane i possiblement totes les varietats de taronja que penjaven dels arbres.

Després d’aquests colps, direu, no en vindrà cap altre avui, ves si el meu disgust era gros que no he tornat a ser persona tot el dia, ni davant la lectura ni davant res més que m’ha passat. Però encara no havia arribat el pitjor… Pels volts de les dues, el cel fosc i una trompada d’aigua damunt l’escola que es ficava per tot, m’arriba un correu electrònic que m’ha deixat glaçat: “camins a la felicitat: els espanyols som més feliços que ningú.”

Supose que Caixa Popular volia incloure’m en aquesta campanya nefasta i mentidera, per amagar altres dèficits que jo no sospitava. Enmig de tot plegat, la policia, els fiscals, els jutges, els presos polítics, les balances fiscals, el finançament contra els valencians, el camp malmés… Sí, rep un correu de CaixaPopular, una caixa que em pensava valenciana, diferent dels bancs espanyols que van menjar-se el nostre país i el nostre finançament (literalment ens van robar sense que els jutges i els polítics, ni el Senat no feren res), on asseguren que la felicitat espanyola és millor que no l’europea. Em diuen al correu, aquests de la Caixa posats a filòsofs, que la felicitat dels espanyols és per damunt de la resta del món, per l’actitud espanyola davant la vida (serà per corrompre?, per robar?, per violar?, per matar?, però quina mena de campanya feu, xa?).

No diuen, a Caixa Popular, que l’actitud valenciana de submissió (possiblement perquè saben que espanya ens roba), davant les balances fiscals valencianes, és de criats davant l’amo: el psoe espanyol es nega a publicar les dades. Ni diuen res, del desequilibri en el finançament, ni que una part del seu negoci, el de Caixa Popular, està vigilat i intervingut directament per espanya (un banc d’espanya que és un altre cau de corruptes i lladres), per això Caixa Popular gosa d’enviar-me —el dia que una pedregada ha malmés el camp valencià com si es tractés de la batalla a Urquinaona—, com de feliços ens hem de sentir per ser espanyols…

—Caguenl’hòstiaputa, caixapopular.es, qui ha decidit aquesta merda d’enviament al meu correu personal?

Per cert, si fa uns anys, Caixa Popular vau anunciar públicament que l’oficina de Bétera era una cosa feta (d’això ja fa més de cinc anys que ens vau enganyar en assemblea pública), després de l’enviament sobre la felicitat i l’espanyolitat provada dels vostres ideòlegs, us podeu posar la comunicació i l’oficina allà on la mar, més natural i sincera, s’emporta la idiotesa. O ens la retorna multiplicada.

 

 



Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, males arts, RepúblicaValenciana, sense senyal per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent