Ulisses20

Avui hi ha una trobada d’instituts, l’intent de trobar-nos; una reunió a la facultat de filologia, a València. La convocatòria és de la Federació d’instituts del País Valencià, que ara matix presideix Josep Vicent Frechina (la caseta del plater). No sé quants instituts ens aplegarem, avui, a València, però fóra bo anar amb bona disposició, amb un cert ànim. Sobretot perquè no arribem a liquidar, a la liquidació de res. Els Instituts comarcals, els Centres d’estudis, són una cosa tan altruïsta com voluntariosa. Molts són al límit de la participació, de la pobresa, més a prop del desànim que d’una altra cosa, més a prop de tancar la barraca que no de continuar el treball fet. No estem per romanços d’encetar res de nou. Potser perquè ens cal obrir noves vies, noves maneres (Cercant maneres, que diu Miquel Gil). És trist, però som un reflex comarcal i del país que vivim. És veritat que hi ha excepcions, que hi ha feinada feta, publicacions, jornades, encontres i tota la pesca, però movem ben poc. Pintem menys, i no tenim cap pes en les institucions locals i comarcals. Hi ha excepcions, ja ho he dit. Però què voleu, la majoria patim una desafecció brutal. A nosaltres han arribat a titllar-nos de bruixots, de club, de poetes morts, d’elitistes, d’avorridots que fem pena i no sé quantes barbaritats més. Però, ves, ens hem mantés mal que bé, ací estem, botant foc. I el cap de setmana de Travessa per la serra Calderona.
Avui hi ha la reunió, a partir de les set, a la facultat; una representació del país que ja veurem què serà. Hi ha un punt de l’ordre del dia que em preocupa, almenys no portar una idea, alguna cosa a dir. El sentit de la Federació. I dels mateixos Instituts, afegiria.