Ulisses20

Bétera, el camp de túria

‘La dolçaina baixa’ de Ramon Asensi

La vaig veure fa uns dies, la geganta de les dolçaines, i avui he anat a posta a fer-li unes fotografies, que he penjat a la pàgina de l’institut del Camp de Túria. És un projecte d’un músic que és un entusiasta, una barreja de personatge inquiet motor de projectes i més dèries relacionades amb la música popular, amb els instruments, amb la seua colla de dolçaines i tabals, ‘Xe quina burrà’, capaç de fer la primera òpera del món adaptada a dolçaina, amb xiquets i grans, i damunt estrenar-la amb èxit. Acaba de presentar als amics una nova quimera –recuperar o inventar, tant se val–, un instrument emparentat amb la xeremia, un instrument de fusta i de canya, que ja tocaven a la cort del Rei Jaume, en el segle XIII. Ja s’hi han fet proves i alguns músics com el Xavier Richard han donat el vist-i-plau i ja volen incorporar-lo als seus estudis. La dolçaina baixa fa gairebé un metre d’instrument i té un so especial, popular, mediterrani, una barreja de tarota, xeremia i dolçaina clàssica. Hi han contribuït a l’invent algunes persones, sobreto Gaspar Saragossa, un enginy de fer instruments i aconseguir el més difícil encara. 
De colp, la sorpresa: la vida ens amaga aquests regals, a la comarca, al poble. Celebrem-ho i per molts anys, per Ramon i la nova dolçaina, gegantina dolçaina baixa. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent