La corrupció del pp (aigua3). Propietaris
‘L’exemple del Camp de Túria és de manual del disbarat. La gestió de l’aigua ha sigut deixada a les multinacionals i la del territori a les constructores. L’Ajuntament ha perdut la seua funció controladora, gestionadora i coordinadora. Ha perdut en definitiva el govern del territori. Ara mateix no sabríem descriure el cicle hidrològic de cada poble quant a aigua potable, no se sap quines irregularitats es cometen perquè amb l’excusa de la protecció de dades tot és secret i confidencial. L’Ajuntament no controla res, així s’estalvia problemes; s’hi dedica a repartir llicències.’ Lluís del Romero Renau
Els amos de l’aigua. Quin tipus d’empreses governen el cicle hidrològic? Com és que Bétera té més de vuitanta concessions d’explotació? Vuitanta! Per què concentra un terç de les concessions del Camp de Túria, per damunt de Llíria, per exemple?
Gairebé tota l’aigua de la comarca –potable, de regadiu o reciclada– és a mans privades. Només un 16% de les propietats són gestionades per Institucions públiques. I encara amb la pretensió, aquesta minoria, de deixar la gestió en mans privades. Ara, la propietat és diversa (ens preguntem què fan editorials franceses (de llibres) com a grans propietàries de l’aigua d’aquesta comarca.
En aquest joc de carambola res no té lògica, o potser que, per ells, propietaris i amos, sí que en tinga, una lògica absurda i mesquina, mai a favor dels ciutadans. Collons, parlem de l’aigua, el bé que ara és l’excusa de la guerra entre valencians i catalans. Bé, dues consideracions: a València l’aigua sempre ha estat excusa de guerra, d’obrir-li el cap al veí amb l’aixada, per qüestions d’un reg. Dues: són els polítics que fan la guerra, i atien la resta. De dretes i de més a la dreta, espanyols completament tots. A la llengua com a excusa de la guerra s’afig l’aigua.
Però m’havia compromés a relatar el nom d’alguns propietaris. Sense ordre ni concert, com la realitat mateix:
Aigües de València, participada per SAUR (Francesa), amb les seues filials SEASA i EGEVASA (controla totalment Casinos i Gàtova) les potables i les residuals. Aigües de Barcelona, ací Aguas de Barcelona, també amb la filial SUEZ (francesa). Sens dubte que AGUAS de Barcelona és l’ama de l’aigua potable del Camp de Túria, en la seua majoria, amb el nom de AQUAGEST, HIDRA en presència a 16 pobles (encara deuen 2.000 euros a l’IDECO per una publicació que es negaren a pagar perquè, deien, explicàvem massa coses), i SEARSA.
L’altre gran propietari és AQUALIA, filial de FCC i de la francesa GENERÈLLE DES EAUX, a la vegada filial de VIVENDI UNIVERSAL (ui!). Controlen Llíria, Benissanó i la Pobla, ací la gestió principal és d’AQUAGEST.
Si bé en alguns pobles els Ajuntaments gestionen l’aigua, l’objectiu és deixar-la a mans de multinacionals, a canvi d’un lloguer i més sorpreses, naturalment.
Amb tot, el treball ja té un parell d’anys, així que els canvis de propietaris, de cromos i d’interessos són d’un dia per l’altre i tots amics i més rics.
Això pel que fa a l’aigua potable. Demà, la residual. Perquè ara mateix plou a la comarca, al país sencer, plou una aigua tímida, lleugera, tan desiatjada: plou contra Raimon, amb saviesa aquesta vegada. El desconsol? Cada gota, cada litre va a parar a mans privades. Quins ous de comarca, de país, de propietaris, d’ajuntaments.
replica handbags is a good choice to get a famous brand bags with low money,wholesale knockoff handbags at sumbags.com is a good choice to get a cheap designer handbags,knockoff handbags,wholesale replica handbags