Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La clau que obrirà el nostre pany

Ahir era 4 de setembre, commemoració del natalici de Vicent Andrés Estellés, el poeta. Durant el mes de setembre, molts pobles organitzaran recitals, aplecs, trobades, lectures públiques de la poesia d’aquest poeta valencià extraordinari.

Entre més poemaris ‘La clau que obri tots els panys’ és també un símbol estellesià. Antigament, de xiquet jo encara ho he conegut, als pobles deixàvem la clau al pany. Era com deixar la casa oberta, perquè era costum de tenir la casa oberta. Algunes portes no tancaven, ni de dia ni de nit. I n’hi havia cases que deixaven la clau al pany durant la nit. Quan va arribar la desconfiança? No ho sé. Potser quan vam tenir alguna cosa que podíem guardar. Quan va entrar algun duro de la taronja, potser quan els homes van fer algun dineret anant a jornal. No ho sé. En aquell moment només es tancaven les portes i es treien les claus quan arribava el cotxe de la fiscalia. O quan passava la guàrdia civil. El cotxe de la fiscalia venia a robar. A robar-nos la producció pròpia de les cases llauradores. Ara ja no els cal el cotxe, ni els cal enviar els guàrdies, perquè han legalitzat el robatori a través de lleis, normatives i conxorxes polítiques en favor dels seus: ens roben les companyies elèctriques, totes sense excepció. Ens roben els bancs, ens roben descaradament i encara els paguem amb diner públic si no ens roben prou. Ens roba hisenda. Ai, això és de jutjat de l’Haia, de jutjat internacional. Que tot arribarà. Ens roba l’administració espanola sense mirament. Ens roben infrastructures, les inútils i les que eren necessàries; ens roben en els serveis, en les escoles, en els hospitals, en la universitat, quan destinen menys recursos que enlloc, menys treballadors, i destinen sous indignes per a la investigació i la ciència. Ens roben com a esport, com a paradigma, com a patologia. Sobretot perquè espanya està molt habituada a robar-nos, als valencians més que a ningú.

Així que tant li val això de la clau al pany, de la porta oberta de nit, tant se val tants forrellats com posarem, perquè el blindatge serà inútil. Ens robaran i ens continuaran robant mentre continuem súbdits de la seua paranoia. Mentre els mitjans, una majoria de mitjans a favor del robatori ens insultaran contínuament.

Som nosaltres els valencians que haurem de decidir quan voldrem tornar a tenir la clau del pany. Quan voldrem posar la clau al pany. La clau que obri tots els panys.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria, General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent