Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 28 d'abril de 2007

La Carrasqueta, més que no una antena

A poc que ens hem lliurat del sogall gros, ens hem posat a parlar sense embuts, que no volem que ningú ens condicione la vida: manifestacions, aplecs als cims, manifestos, trobades escolars a les places dels pobles, actes comarcals unitaris, publicacions, i un mitjà de comunicació que sen dubte n?ha fet bandera de tot plegat, informant a l?ample del país d?allò que ha anat coent-se al sud, a València. D?una altra manera, pels mitjans convencionals, potser que la mateixa crida no hagués tingut tal resposta. Gràcies a periodistes i redactors de Vilaweb que han fet notícia del seu país, perquè hi ha una flama encesa ací baix, que va arrossegant emocions, actes, que allò que fa unes setmanes apuntava com un altre 25 d?abril rutinari, va convertint-se en un efecte dominó com més va més ample. El clam d?uns quants, avui, a la Carrasqueta és una altra fita, un guany moral de la llibertat, de la dignitat, impensable fa un mes. Acció Cultural i el seu màxim lider, Eliseu Climent, han estat clau de la resistència també. Aquesta setmana hem carregat ànims i hem redireccionat sinèrgies com feia temps no recordàvem, amb l?horitzó de veure?ns lliures, finalment desacomplexats.

I ves que avui la cosa pintava malament. Sobretot perquè sempre es trobarà un jutge a Alacant, a València, o a Espanya, que puga prohibir la llibertat, si a ells, als clients que hi posen les denúncies contra els valencians, els interessa de retallar-nos-la al·legant dret de conquesta, tres-cents anys després. Però amb això sol, la setmana i la projecció del Ja n?hi ha prou, per exemple, no els farem fora. Manca més força, més idees, un convenciment que atenga les majories que voten. Un llenguatge que faça arribar qui som més enllà dels turons, més enlà d’un documental de fets, o més alts que no la Carrasqueta, avui cim emblema de tots els valencians, d?Oriola a Perpinyà.

Els mamuts que ens governen, funcionaris i polítics provisionals davant eleccions, amenacen de tallar-nos l?expressió, la llibertat, el coratge d?expressar-nos o manifestar-nos. Potser que és el que busquen, que arribem a manifestar-nos de manera diferent, contra la falta de dignitat que ells demostren sovint. Però alerta, solament que tenim un mes, ens queda un mes per convèncer tots els altres que desvoten del pp. Al remat, caldrà desconvèncer de més coses, però comencem per ací, que tenim feina a pelar.

Ara fruim la setmana, que aquest principi de llum encés va obrint el dies més nets i l’horitzó més a tocar. Gràcies als que éreu físicament a la Carrasqueta, sota l’aiguat, mostrant-los de què som capaços la resistència.



  1. Gràcies, Albert, per les teues reflexions i gràcies, com dius, a Vilaweb. De vegades pense que com a poble hem tocat fons, no sé si els en queda alguna per fer-nos-en. Cal que recuperem la dignitat, eixa mateixa dignitat que van desmostrar els beterans el 10 de maig del 1707. Amunt!

  2. No sé sí si la coicidència del govern de la Generalitat de baix amb el tancament de TV3 en la precampanya de les eleccions, té res a ve amb l’interés per activar o despertar el vot de certes majories o simpatitzants darrerament esgotats.

    Evidenment és una qüestió més emblemàtica i mediàtica que altra qüestió donada la poca eficiència i la gran dificultat de sintonitzar aquests repetidors en gran part del territori valencià.

  3. L’heroisme de la gent de la Carrasqueta ha de ser un exemple per a tots els patriotes catalans, sobretot pels del Principat, que sovint es passen el dia de cara al País Basc i d’esquena al País Valencià.
    Però l’única manera d’assegurar la recepció de TV3 a València és que els governs català i valencià arribin a un acord de reciprocitat.
    No entenc com fins ara els catalanistes valencians i catalans no havien pensat a fer pressió a aquests dos governs perquè arribessin a aquest acord.
    Tot el que no sigui un acord entre governs està destinat a fracassar. Ahir no van poder tancar el repetidor, però qualsevol dia aniran a la Carrasqueta per sorpresa i el tancaran.
    El que s’ha de fer és cedir la responsabilitat i el protagonisme d’aquest afer als governs català i valencià. Encara que això suposi que qui marqui el gol sigui el PP valencià, i no la gent d’ACPV. Però ara no es tracta d’adjudicar-se gols, sinó de pensar en el que és millor per la unitat i la força de la nostra llengua i dels nostres països.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent