La calavera TC
La dictadura dels tribunals? Ca, no podem. No podem creure que una calavera decidesca el programa d’un parlament, de dos parlaments. De set parlaments diferents. Perquè llavors les eleccions, per a què serveixen?, almenys no serveixen sinó per triar ninots, perquè els ninotaires del TC (la calavera) els escriga què han de dir, sobre què han de dir i quan ho han de dir: Però sobretot serviria per com han de callar.
Que al TC viuen unes calaveres contra la democràcia no és una sorpresa, ni una novetat. I que això interesse a la dreta i a l’esquerra espanola tampoc. Tampoc no és una novetat. Ara fins i tot els sindicats, el totxo i el mendes, són afeccionats a la calavera: que el tribunal dicte què qui quan com perquè… Resum: la dictadura franquista ha arribat més lluny que no pensava, amb el vist-i-plau de l’espana de sempre, la de sempre, l’edat mitjana, la inquisició, i la còlera de déu: tant se val retrocedir tres o quatre-cent anys: l’ossari és insuficient, perquè als espanols els agrada de ser governats per calaveres. I el TC no n’és la més grossa, no. La suma de psoe, podem, comissions, ugt, psc, iu, l’església, les falles, el futbol, els mitjans, els intel·lectes de madrit, la sexta i la borumballa, el requeté… què quèda?, qui queda?
— Apa, n’hi ha més calaveres fora que no als cementeris, xa!
(continuarà, o no: déu i la calavera ja ho proveirà!)