Ara tot els molesta, els torba i els destorba, no tindre un gallet, sobretot, però també la fórmula 1, els regals, les imputacions, els enregistraments, Canal 9, els impagaments, tota la merda que ells han provocat ara els representa una forca al cul… Fins i tot aquell moniato d’estàtua d’un mig-artista faller de Castelló és ara mateix una burla general fora i dins de Castelló: una burla al gust i a l’estètica també, i un insult a l’art del segle XX. De retop, que aquell franquista d’en Fabra vulga veure’s en aquell cagarró de vint metres és els deler de dictadors o emperadors de repúbliques bananeres. És això en el que ens han convertit, precissament: un bunyol empobrit, valència, un nyap ridícul com aquell bonyigo esperpèntic d’en floreta.
Ací també tenen la culpa els jutges, que fa anys perdonen a Carlos Fabra tot d’il·legalitats. Més de sis o set jutges no van voler saber res, del cas, que haguera evitat almenys alguns mobles i la ruïna absoluta amb aquest disbarat capriciós d’un aeroport que seveix, exclusivament, perquè es follen, els conills, les conilles de castelló.