Ulisses20

En cada concert extraordinari, Lluís Serrano exigeix de la banda allò impossible, i en trau un profit espectacular, sobretot perquè els músics -n’hi ha de grans (hui han fet soci d’honor Sierra, que s’hi ha estat tota la vida) però n’hi ha de molt joves, i l’obra que han interpretat els exigia aprendre, voler aprendre, que és el màxim que podem demanar a una banda i al seu director, que els joves puguen créixer musicalment i artística.
Mentre m’escolte el mateix concert a través de youtube interpretat per una orquesta jove que també és una escola, agraesc la vesprada a la banda i a un concert agosarat per la dificultat i l’exigència de l’obra. Santa Cecília ompli de concerts de bandes el país, malgrat que som un rosegó prim i flac d’una cultura tan minsa i estreta: els polítics valencians que ens governen, en la seua majoria del pp, ja han fet mans i mànegues per enfonsar-nos en la misèria i en la pitjor de les ruïnes.

La vesprada de hui, però, apuntava en favor d’un altre aire i una altra manera d’entendre la cultura, l’educació, la política. A vore si aquells es moren prompte (políticament), i podem despullar-nos de tanta misèria. El regal de la banda, hui, apunta maneres. Per molts anys.