Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Kirie per l’economia que ens afligeix

L’amenaça malèvola de l’economia, realment. Per no dir-ne la torpesa, o per no fer ús d’adjectius més grossos. Ara déu tornarà a salvar els bancs, i serà la quarta o cinquena vegada que ho faça, perquè els seus camins són inescrutables, sobretot després de començar la crisi mundial. Ens van alliçonar molt bé, en un primer moment. Però va durar poc. Tret d’uns quants exemples mundials, la resta de la banca ha sigut salvada, en canvi que ho paguem tots, naturalment, si som bons cristians. Perquè sense ajut, cap ni un dels bancs no se n’hagués sortit sol, que les oracions sempre tenen el seu efecte pietòs i productiu, de molt de rèdit. N’han deixat uns quants exemples que moriren, perquè déu és únic, però misericordiós, i n’ha salvat la majoria, malgrat que la majoria són l’exemple de la usura, i la depravació econòmica. Un enviat havia dit que el món havia llençat una esmena a la totalitat i que Europa no se n’havia enterat, que sembla que Europa no és d’aquest regne occidental. Però tant se val, ell salvarà els bancs, i la recessió la pagarem tothom, excepte molts dels protagonistes d’aquest caos. Fa uns mesos que ens ho van dient, que ens preparem per al pitjor. Deixaran que passe Nadal, així que: en passar que el Fill isca del ventre virginal de sa mare i siga bolcat per ella, les set plagues d’Egipte no seran res comparat amb allò que s’esdevindrà: preparem-nos per al desert, per a la fam, la pesta i tota la resta. La literatura i la televisió ja en van plenes de qüestions vampíriques, i el govern suprem ja prepara tot de bosses per omplir-les de sang, de la sang que haurem de vessar i pagar, si és que volem continuar vivint de genolls i donant gràcies. I tantes afliccions que ens faran passar, els polítics primer, i els amos de l’economia després, que res no podrà curar les nostres ferides, i si mai arribem a veure com era el món d’uns anys enrere, de còmode i frugal per alguns de nosaltres, això s’haurà acabat per sempre, i doneu gràcies si aquesta cova de lladres que vivim ens deixa desdejunar alguna vegada donuts en comptes de coca de moda. Amén i moltes gràcies.



  1. És molt fàcil tirar la culpa als instruments financers i els bancs.

    I no voler assenyalar el mal l’ús i abús que s’en fa, per corregir-ho. 

  2. La crisi com unes corves perilloses que hi ha que superar

    en les que entrem a un ritme massa accelerat sostingut des de fa temps,

    uns diuen que encara n’hi ha que accelerar molt més

    per passar aquestes curves quan abans millor,

    altres diuen que el important no és passar les curves

    si no que cal desaccelerar per a salvarles

    aital de evitar estampar-se amb l’intent

    i per tant cal desacelerar davant aquestes corves

    per recuperar un ritme més sostenible.

     

  3. Tant a Catalunya com a l’Estat espanyol tindrien que saber que no estem a soles i no es pot planificar com una illa o oasis intern al marge de un món cada vegada més global, doncs a Europa i occident molt menys encara.

    Crisi o desacceleració? Economia real o més especulativa i artificiosa?

    La crisi pot ser com unes corves perilloses que hi ha que superar

    en les que entrem a un ritme no adient

    i massa accelerat sostingut des de fa temps

    les esquerres diuen que encara n’hi ha que accelerar molt més

    per tractar de passar aquestes curves quan abans millor,

    altres diuen que el important no és passar les curves

    el més important és el com, cal desaccelerar per a salvarles

    i aixi tractar de evitar estampar-se amb un colp més violent encara

    per tant cal desacelerar davant aquestes corves

    i tractar de recuperar un ritme més sostenible.


    De la dita espanyola que diu, ‘ves despacio, que tengo prisa’.

    Davant l’augment progressiu de la globalitat 

    hi ha que crear unes condicions més favorables per a sortir de la crisi

    apostant per una economia més productiva, diversificada i sostenible

    només els que viuen del deuter i les finances com Walt Street entre altres 

    als Estats Units i el centre financer de la City de Londres és poden 

    beneficiar a curt plaç de la crisi 

    i aquesta acceleració excessiva desequilibrant sense tò, ni sò.

    com només els soterradors i funeràries

    és beneficien de la mort dels altres.

    Com els pirates de abans però molt més evolucionats …

    Walt Street entre altres als Estats Units i la City de Londres que en bona

    part han dominat les finances mundials com a grans voltors carronyaires

    que no només en viuen, si més bé també intentent procrurar-la quan cal.

    Sense matar el missatger.

    És molt fàcil tirar la culpa als instruments financers i els bancs.

    I no voler assenyalar el mal l’ús i abús que s’en fa, per corregir-ho.

    El sistema financer i els bancs només són un instrument financer.

    I com a tot, invent, instrument o eina depèn de l’ús que s’en fa.

    Qüestió que val tanmateix per a Europa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent