Ulisses20

Joan C. Martín és enòleg. Acaba de publicar un altre llibre sobre el vi, que presentà anit a la fira de l’Ateneu de Bétera. Sens dubte que vam viure un moment especial, de la fira, del Nadal, però també de la història de l’Ateneu, que és curta però molt intensa. Un any i mig de vida, si voleu, però anit vam convenir tothom que hi érem, que havíem escoltat una de les magnífiques intervencions en favor de la cultura, de l’educació, del compromís pel país, en una lliçó magistral, entusiasta, emotiva i potser que faig curt. Joan Clotaldo Martín i Martínez s’ha fet a Xest, entre famílies que s’estimaven la terra, la cultura, la dignitat. El seu oncle ja era un lector afeccionat subscriptor del Correu de la Unesco, i ell n’ha heretat el goig d’una lectura amplíssima, també l’ofici de vinater, però més encara, la manera de viure una societat que s’estimava la terra i els seus.
Anit, Joan Clotaldo Martín ens parlava de la fil·loxera, de com els valencians vam ser capaços d’aturar una plaga durant més de quaranta anys, de com vam resistir com uns ciutadans moderns, contra aquella ruïna, segons ell una catàstrofe immensa, la més important del XIX a Europa, pel que fa al camp. I justament aquella manera de ser, de relacionar-nos, de col·laborar, en la conjugada que ell anomena, va aconseguir de frenar la plaga: fins que no va arribar la cobdícia, l’abús, i més trets que ara, cent anys després, han tornat a assolar el món occidental, salvant les distàncies i les maneres, que els valencians prou que ho paguem més pregonament si cap.
Els vins de l’arc meditarrani, que va editar Pòrtic, una eina de primera si hom vol entendre el vi i el seu territori,  i aquest ‘Valencians contra la fil·loxera‘, d’Anaconda Editions (llàstima la poca cura en la correcció final), són petites grans aportacions a la il·lustració, perquè parlen i ensenyen més que no expressen, perquè és entendre què ha passat en aquest tros de país, els últims cent anys, per com hem perdut fins i tot el pa i la sal, i hem abandonat les maneres de ser, en canvi deles maneres de tenir, que és realment acabar nets com un plat, amb les butxaques buides i l’ànima en pena.
El raïm i les varietats autòctones, d’occitània a valència, l’elaboració acurada, aleshores el quaranta-cinc per cent del camp valencià dedicat a la vinya, el treball i la col·laboració entre famílies, la subsistència, l’èpica de cada història personal, l’aparició de la conjugada, els valors culturals de la viticultura, però sens dubte la passió d’aquest home que ens va encaterinar, amb quatre pocions que després van obrir la nit cap a més converses, amb quatre ampolles de cellers valencians que ens van regalar un tast agradós i culte, pels llibres, la paraula, el descobriment i el regal que anit representà ser a la fira de l’Ateneu. amb Joan Clotaldo Martín.
Això ja pagava l’esforç sencer d’aquests vacances dedicades als llibres i a la música. Per molts anys.