Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 4 de gener de 2013

Joan Clotaldo Martín (capítol2)

Eufòrics, contents, beníssims, sense acabar beguts… NI excessivament eufòrics, malgrat que el tast ho delatava. El segon capítol del mestre Joan Clotaldo Martín a l’Ateneu de Bétera supera encara la primera part o Conjugada: com els valencians van ser capaços de frenar durant quaranta anys l’atac més greu contra el camp: la fil·loxera. Hui, la conferència taller era sobre els vins de l’Arc mediterrani, que fa anys li publicà Pòrtic, quan Isidor Cònsul dirigia 62.
Joan ha començat definint que els pobles mediterranis es miren el mar, s’hi aboquen, i donen l’esquena al mur que tenen al cul. No solament els valencians, arreu que et mires la mediterrània i la seua costa, que hi veus pobles que fugen de la seua esquena. Hem parlat de vins, de raïm, de varietats pròpies, del treball i de l’esforç, de com hem sabut recuperar l’art del vi i de la vinya, de saber-nos un país viu malgrat el paisanatge de polítics que ens han governat… del Fondillol o vi ranci (Ferran em punxava perquè li demanés pel vi ranci dels frares de Portaceli, i li he demanat una opinió), a un blanc d’Agullent bo de veritat, d’un rosat excels, dels cellers Cesília, que el mateix Joan es jugava amb qualsevol del món…, el cava brut de Requena tan ben elaborat, que al Penedés respecten, el negre boval, quin Boval, collons, mlagrat aquella cançoneta de mon pare sobre aquest raïm… N’érem més de quaranta parant la copa perquè Joan ens l’omplís i ens expliqués què trobavam quin gust, quin detall, quin nèctar de déus grecs, que libaven el vi amb fruïció i delit: el vi de la terra, del terroir, i aquell tast de figa seca, de mora salvatge, que perllongava la conversa, el color de cara, els ulls vidriosos, quina nit a l’ateneu, quan ja s’havia acabat el formatge de cabra, la llonganissa seca, i el pa el devoràvem sense mescla… Oh vi ranci dels Quiles, el fondillol d’Alacant que els anglesos, els irlandesos i els occitans reclamen i recelen: una altra lliçó de vi i de vida, de saviesa cultural, d’aquest patrimoni que algunes persones ens regalen sense demanar res. Li he dit que ho escriuria:
-Joan, mereixes un programa en directe a la televisió, tria entre la TV3 o el Canal9? Ca, em respon, no tenim encara una política suficientment madura per mostrar què som capaços de fer, en aquest país.

Per cert, Els vins de l’Arc mediterrani, d’Alacant a Montpeller, Joan C. Martín li l’ha dedicat al grup Al Tall, un altre intangible valencià incalculable.
Ens ha promés que a l’estiu, sobre la parra del corral de l’Ateneu, farem el taller de vins blancs. Per a llogar cadiretes.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ateneu_bétera per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent