Jo, Sierra i Fabra
Anit, Jordi Sierra i Fabra va presentar ‘Jo’, el seu últim llibre publicat a València. El Club diari Levante (!) aplegava unes quantes persones fidels a la literatura i al mateix autor. El polígon, la nit, el fred, la ciutat, massa ingredients per contagiar-nos tant d’esforç. M’hi vaig deixar caure, per descansar. Però no vaig descansar, perquè ho vam passar com uns xiquets, una presentació per emmarcar en favor de l’escola, en realitat del que no ha de ser l’escola, els llibres, la lectura, els autors, i el relat oral. La passió, l’emoció d’explicar històries, en Sierra i Fabra, és màgia, anit que jo era la primera vegada que l’escoltava en directe. Sense pretendre-ho, ens regalà unes quantes lliçons de vida, que ens van entusiasmar, i dic vam perquè tothom coincidíem a agrair-li la sinceritat, la passió com explicava i ens explicava relats de la seua vida.
Com va començar a escriure per defugir que era tartamut, que no es podia comunicar gaire, per defugir una mestra que l’umflava a zeros en llengua, o un mestre de matemàtica que l’obligaca a dir resultats de sumes que començaven per ‘qu’ un dels fonemes més impossibles per un tartamut empedreït. No s’hi va arrugar, avui és l’autor viu amb més obra publicada, gairebé quatre-cents llibres, molts d’ells autèntics èxits entre els joves. La discilplina d’escriure cada diavuit hores, de vitajar pel món per elaborar els guins dels llibres, per demanar de viure cent anys i continuar essent feliç, escrivint. Llavors, sense queixar-me, diré: com de curta m’ha sigut la vida, que voldria continuar escrivint. Quan algú del públic li va demanar com ho feia, per fer tants llibres, ell va explicar el mètode i el secret: escrivint, pensant, llegint, escrivint molt i amb passió. Que si llegesc els llibres un colp els acabe? No, per què?, si ja em sé com acaben. Solament que pretenc de fer i explicar històries, per a joves, per a menuts, per a adults, sense gaires pretensions, explicar tot d’històries i continuar vivint per escriure, per viatjar, per anar al cinema cada nit, perquè algú altre m’explique històries. La música, el cinema, els viatges, la literatura. En Sierra i Fabra sí que ha descobert la poció del seu desig. Per molts anys.