Ulisses20

Nit d’escola valenciana, Altea novembre del 2022, abans de sopar hi ha l’homenatge a la mestra, escriptora, activista Carme Miquel. Hi ha un vídeo amb unes quantes imatges de la Marina, de les vinyes de la Marina i el Montgó i la mar de fons. Un vi esplèndid de la Marina?, i tant! N’hi ha de boníssims, exquisits! Cellers petits que han fet una feinada extraordinària, a preus raonables, també n’hi ha de preu excessiu, però la feina ben feta, entre empreses familiars, de la terra, s’ha de pagar amb un mínim de dignitat. De vegades, les institucions dites valencianes (envieu a cagar les espanyoles que tot ens ho roben), també podrien ajudar perquè aqueixa exquisitesa i l’esforç de petits empresaris de casa tingués recompensa, enlloc de pagar ximpleries i mamonaes. Tot això per dir que, d’olis de la terra, els valencians som mestres, perquè fem dels millors olis d’europa, els valencians; al maestrat, a l’espadà, a la calderona, a setaigües, a gàtova, a la vall d’alba, a aielo o a aiora, posa tots els exemples de pobles que hi posen traça i feina mestra: però d’on direu que era l’oli de les amanides en el sopar d’escola valenciana, despús-anit, va, tingueu prudència i bon humor!

-Sí, no calia filar gaire prim per endevinar que l’odi contra els valencians i els seus productes també es fa des de casa: des de bars, restaurants, supers, botigues… perquè l’odi fa anys que l’atien i l’alimenten accions que hom pensa que no són importants, però que minven en el dia a dia la salut mental del país:

Ara pregunteu-vos quina alternativa voten aquests petits empresaris valencians de l’oli, del vi, del formatge (de l’assortiment de formatges en les taules voleu que us diga res?), o del fals suc de taronja solustiana que van oferir abans de passar a sopar…

Sabeu quants d’aquests empresaris etiqueten en valencià els seus productes, o expliquen a l’etiqueta que fan un producte del país, d’aquella comarca, d’aquell poble…? La deixadesa, l’odi i la ignorància, ves si no haurà fet mal… Com diu Fenollosa, perdem el carrer, però perdem l’empresa (l’havíerm tinguda mai?), perdem l’oci, i davant els nostres ulls desapareix la llengua, i l’autoestima, i una dignitat que ningú no ens ha ensenyat a guanyar, perquè qui en predica, no té l’auditori predisposat…

Ai, quina mena de país oferim, sinyors de la política i de l’escola!

*(aquests detalls de les taules en un sopar, com és que no es cuiden, la Nit d’escola?)