Irreductibles?, els valencians? I tant!
Una història de la llengua i la literatura dels valencians, que el professor Carles Fenollosa (recordem que té nom de pilotari), escriptor, ens avisa del perill i dels perills que espanya i els seus polítics ens envien cada dia contra la teulada: a mans d’espanya, la llengua de vegades ja no depén exclusivament de la convicció i de la militància. Els fets, els últims anys de major militància política, amb compromís governant-nos amb el dimoni del psoe, hem perdut punts percentuals en l’ús de la llengua. En els mitjans, en els recursos, també al si de l’escola, on semblava encara no fa quatre dies, que el refugi dels mestres era suficient per animar els joves i una gernació de futurs valencians a conquerir nord i sud.
Les dades de l’últim estudi sobre l’ús del català al país valencià, i al país sencer, són de per riure: pa plorar. I encara els polítics del psoe han decidit que ni metges ni cinema ni videojocs ni televisions ni premsa ni res de res, no han de tenir cap obligació en l’ús de la llengua… Aquell objectiu de la generalitat, de defensar a ultrança la llengua, entre més drets dels valencians, s’ha quedat per al tirant i els altres cavallers de fesol i nap.
Fins i tot els tribunals espanyols, beats i feixistes, permeten tot d’abusos i burles, i insults, contra els valencians ferrenys i irreductibles. Moriran a ferro, aquells malparits. Però el nyap de les conselleries valencianes a mans d’espanya (educació, el camp, la sanitat, la indústria, la hisenda…) no serveixen sinó per traure uns quants cartells de publicitat bilingüe o plurilingüe. L’únic remei que tenim és la forca, enforcar-los pel forat de la ce trencada i el punt volat.
Quins disgustos penseu que vindran sols? Anit mateix, en àpunt, el futur president de la GV que proposa compromís ja ho deia: els tribunals espanyols i el psoe no ens deixen ni decidir el preu del lloguer dels pisos, ni l’0bertura de les boqueres de reg, ni la tria de botigues que es neguen a vendre llibres en valencià, com ara els supermercats d’anomenada… Acabarem per fer taronges blaves, els valencians, si molt els convé als espanyols!
Carles Fenollosa “Irreductibles”, editat per drassana (que ara sembla que fa les barques més lleugeres)