Ulisses20

Anit es va presentar a la llibreria Somnis de paper, a Benetússer, Memòria del fang, un llibre coral i col·lectiu que aplega uns quants testimonis de la Gota freda del 29 d’octubre de 2024. Pau Alabajos, Ricard Chulià i Rose Hurtado, autors, han explicat el perquè del llibre, número ú d’una editorial que comença també aventura i horitzó: Rebel edicions. Com assegurava un dels testimonis de l’associació de víctimes, sort que ara podem explicar nosaltres la història, perquè d’una altra manera, els polítics, amagarien la veritat del que va passar, i els mitjans, una majoria que cobren d’empreses i institucions, mentirien sobre els fets per salvar la pell de l’amo que els paga, amb diners públics.

El ple a la llibreria acollia un nou llibre d’històries crues de dignitat i de desfeta, on la imatge, les fotos de Rose Hurtado, és principal i d’una qualitat excelsa, tot plegat perquè com diuen els autors «volem deixar memòria però també esperança», d’una gota freda que el govern de mazon no va saber alertar, per això el llibre també és una denúncia de la política criminal que es al poder, encara, malgrat la irresponsabilitat de tantes morts que s’haurien pogut evitar, si realment governaren. La corrupció ja comporta irresponsabilitat, desficaci i caos, un complot d’inútils que són en política per fer diners no per fer servei públic.

La mobilització per la mala gestió de la Gota freda, amb el resultat de 228 morts —manifestacions, publicacions, concentracions, conferències—, tot l’activisme d’un any ençà, és el moviment valencià de combat més important dels últims anys, sens dubte. I tant de bo això continue per anys i anys, fins que acabem amb tanta mediocritat política i tanta inundació i fang…

Entre més inundacions que duren, per exemple. l’ofec de la llengua. Ves si dura aquesta dana contra nosaltres, els valencians, per anys de prohibicions i atacs dels polítics, dels funcionaris, i dels jutges, tots plegats criminals lingüicides. En una llibreria hom veu ràpidament l’ofec del llibre en català, a València, tret d’algunes excepcions o heroïcitats. Per exemple, avui mateix, d’una quinzena de prestatges de la llibreria, cadascun de sis o set lleixes ben farcides de llibres, dos metres i mig d’alçada per un d’amplada, si fa no fa, quants en direu que contenen llibres exclusivament en català? Això és, un, a tot estirar un i mig. I encara lluny de la part més visible de la vista dels possibles lectors-compradors. La realitat social dels pocs compradors que tenim, diran els llibreters, és quina és, si volem sobreviure d’això… Oh!

Quaranta o més anys d’ensenyament en valencià, n’hi ha experiències més antigues fins i tot,  encara no ha fet canviar la tendència actual dels lectors pel que fa a la llengua. I ves que una llibreria semblaria un espai sensible a la defensa de les llengües, a cercar una discriminació positiva de situar els llibres que cal en llocs estratègics, de posar la publicitat o els reclams en la llengua dels valencians. Però ací la Gota freda continua ofegant els valencians, sense gota de llàstima.

[continuarà]