Ha estat el dia de falles amb més assistència que jo recorde. M’intriga perquè. Tal vegada per que en una època com aquesta que està en fallida de referències, la gent torna a allò que ha vist clar; tal volta perquè la #primaveravalenciana i l’atac brutal, ferotge, no sols contra l’escola sinò contra els escolars mateixos ha encés el pilot d’emergència de les consciències… En tot cas, ha estat un gran dia de “falles” o d’antifalles, o d’intifalles, que cadascú s’ho agafe com més li agrade. Jo ho tinc clar: si els ninots són crítics amb allò que ho han de ser, o amb aquell amb qui ho han de ser, anem bé! Gran dia de festa hui. (El meu aniversari i en el partit de futbol he fet un golàs des de més de mig camp… Li’l dedique als meus alumnes. Encara estem en forma!)
Publicat el 15 de març de 2012
Intifalla, és primavera a València
Cloenda a l’escola de la festa de falles. Xicolatà i bunyols. Gairebé un miler de persones, sense exagerar, que han passat per l’escola al llarg del dia. La festa ho mereixia, en molts sentits. Per molts sentits. Hem començat enjorn, a les nou ja pastàvem el primer dels cossis, la meua sogra Empar i jo, que anava decantant-li la farina. La primera farina no era gaire bona, perquè feia molts grumolls, en canvi, el segon sac era fina que fina, la farina, una gràcia per pastar… Però això ha sigut després, quan ja en portàvem vuit, de cosis pastats. Total, trenta-cinc quilos de farina que no són cap broma. De primer l’aigua calenta, que no creme gaire, perquè no escalde el rent. Després desfeia la carabassa, per cert que eren boníssimes, de llavor de Xeraco de la tia Pepita que vam cuidar al camí La Torre, a Bétera. Empar desfeia el rent i em demanava que li tirés la farina mentre ella l’anava pastant. Quan ella la trobava bona, la tapàvem amb un drap i deixàvem que pugés, que és fes bona. Au, dos paellotes fondes a curumull d’oli bullent, i a llençar bunyols. Avui feien de mestres la meua sogra, Empar, Carme i la tia Pepita; ens ajudaven a girar-los i a traure’ls un grapat de dones valentes. Empar, la mare d’Empar, que és al coordinadora de secundària i avui també tenia mil extres de feinada i de control, Màrian que és mare i acompanyant d’autobús, i fa l’anglés amb els mestres, Mar que és la mestra de matiners, de francés i mare de l’escola, entre més coses, Isabel cuienra ja jubilada que ve a ajudar quan cal, Anna, que també és mare, Anna Doménech, que no ha parat d’ajudar a la cuina, Fina que és la psicòloga, també Vicent…, hem convidat tothom, xiquets, famílies, exalumnes, mestres, amics, que és una tradició a l’escola, la festa de falles… Ara mateix encara trastegen per la cuina Rafa, Esperança i Àngela, enllestint el final de la neteja, que un dia com aquest val per tres, sense exagerar. En molts sentits. Per tots els sentits.
Ara mateix podien recollir-mos amb un cabasset, que no sé si he vist mai anar-mos-en tan cansats, els mestres. Per molts anys!
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent