Insubmissió al Tribunal Suprem? (4)
Els déus, com els dimonis, són pitjors que no pensem (cinc o més).
Ahir vaig veure dues pel·lícules que em van corprendre. De l’un costat, l’últim document de VilawebTV on apareix la presidenta del tribunal de l’Audiència Nacional, que actua durant uns segons i, compte, en té suficient per causar un mal irreversible. Aquella dona, les paraules i els modos, la manera com diu ‘traduzca’, perquè el testimoni s’expressa en euskera, perquè té el dret a expressar-se en la seua llengua, només faltava, i encara com se li adreça ella, la presidenta, a una persona encara innocent (mentre no es demostre res, aquella persona és tan innocent o més que la presidenta que la jutja) són de tan poca classe i respecte que fan feredat.
Uns segons de document ja et diuen tres coses clares:
UNA. Aquella dona ja ha decidit que farà. Ha fet justícia abans de començar.
DUES. Allò no és un juí, és una farsa d’aquells tribunals d’urgència de la postguerra. Ara sort que ens estalviem els afussellaments a correcuita.
TRES. El testimoni és tan brutal que no pots creure com som de professionals i en mans de qui és la justícia divina del país que ara governa el nostre país.
Aquesta pel·lícula s’ha d’ensenyar fins i tot a l’escola, perquè els xiquets aprenguen que no és la justícia.
La segona pel·lícula que he vist és Constantine, que ha emés Canal 9 en castellà (gairebé tot el que fa), una aventura sinistra entre déus, dimonis i híbrids. Bé, aquest segon document és un producte fantàstic, però a la història hi ha un detall que no és descabdellat, potser fins i tot és completament encertat: la malícia de tots dos pols contraris, déus i dimonis, assedegats de cobdícia, males arts i sang per ambdues bandes. Si el protagonista ja s’havia decantat per un costat ben clar, entre el cel i l’infern, no és menys cert que, Ángeles Murillo, la presidenta de l’aAudiència que jutja el famós sumari 18/98, també n’ha pres part confessa abans d’escoltar les parts, fins i tot abans de no deixar escoltar una de les parts, que és el que al remat fa. I ves que ací no parlem d’una pel·lícula sinó de la realitat pura i dura de com és la justícia espanyola, la suprema i la divina.
D’acord amb tot el que dius, però només una cosa: no és la presidenta del Tribunal Suprem sinó la del tribunal de l’Audiència Nacional espanyola que va jutjar els 56 bascos i basques del sumari 18/98 instruït pel jutge instructor de la mateixa Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón. Aconsello llegir l’informe de la comissió d’observadors internacionals que es va fer públic abans d’ahir mateix a Barcelona. El podeu trobar a http://www.ehwatch.org/docs/conclusionesdefesp.pdf