Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Insubmissió al Tribunal Suprem? (3)

La divinitat i el lloguer per a les rodes de premsa (quatre o més).

Ja havíem tancat tota aquella gentola. Un grapat tan gran solament que es tancava en situacions de dictadura, gent a muntonades cap a la gàbia. Damunt, al colp d’efecte li diem ‘sumari’ i posem els numerets amb una barra inclinada entremig. Fotre, solament la paraula sumari ja et retrotrau a situaciosn tan extraordinàries que sembla que se’ns apareix Xile, Argentina, Uruguai, l’Espanya franquista, l’Espanya Àrias, l’Espanya Fraga, la de Suàrez i Felipe, el Goldenaye de 007 i encara l’Espanya de ZP i l’Espanya Rubacalva. Aquests últims amb més fervor per tancar la gent, amb la sospita mínima.
Fa poc que n’han afegit més, al munt de tancats pel mateix sumari (collons, la parauleta).
Veiem quina és la prova, que expliquen aquests dies els diaris de dretes i de més dretes per il·legalitzar i prohibir: hi ha un lloguer d’una sala que ha pagat l’un i després li ha passat el càrrec a un altre. La sala era per a fer una roda de premsa. Vull dir, que se suposa que una roda de premsa vol comunicar, començar o continuar diàleg, traure llum, almenys la llum d’una de les parts. El lloguer no s’ha demostrat que era per fer tortura, ni per preparar atemptats, ni per perseguir ningú, perquè els locals eren hotels cèntrics de ciutats cèntriques.
Tant se val. Per al govern i el desgovern, per a la pròpia Audiència, la penitència ha d’ésser idèntica. Perquè per ells, el rebut de la roda de premsa demostra el nivell de creminals que passa per segons quins hotels, per fer rodes de premsa a Bilbao i a Sant Sebastià, i els cares passen el rebut a un dels partits, que ja no podrà presentar-se a eleccions, a la llibertat dels ciutadans del seu país, de votar-los o no. Només que faltaria, els pocavergonyes. Els passa poc, que el llogueret els ha eixit car. Més que no es pensaven. Perquè l’Audiència divina i suprema no pot tolerar rodes de premsa a compte d’altre.

A partir d’ací els camins dels divins són inescrutables: qui paga les rodes de premsa del altres? A qui passen el càrrec? Són tots dins la legalitat? Potser van de gorra i som nosaltres, el públic no celestial, qui paguem el safareig? Paga tothom o n’hi ha que va a compte de l’hotel, per favors no confessats? N’hi ha empreses que organitzen les rodes de premsa? Qui posa la picadeta? S’hi blanqueja res, a les rodes, a banda el tallat amb llet condensada?

Pobres els de la Divina, quin paper més complicat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent